El Departament de Cultura compra tres joguines de Joaquim Torres-García

La Col·lecció Nacional d’Art ingressarà quatre obres de Joaquim Torres-García que el Departament de Cultura ha adquirit a la Sala Parés. Són tres joguines, per un import de 55.000 euros (més IVA), i un dibuix, per al qual l’administració catalana ha desemborsat 7.000 euros (més IVA). Aquest conjunt de peces van formar part de l’exposició Torres-García. Entre el noucentisme i les avantguardes (1891- 1934) que la històrica galeria d’art del carrer Petritxol va obrir l’any passat amb motiu del 150è aniversari del naixement de l’artista catalanouruguaià.

Les tres joguines duen per títol Camión lechero (ca. 1917-1919), Hombrecito con tres cabezas (ca. 1922) i Mujer con vestido azul (ca. 1930). Són de fusta pintada amb colors bàsics i estructures mòbils, geomètriques i desmuntables, i corresponen a diverses etapes de la producció de Torres-García. Iconogràficament, representen un camió lleter, adscrit en la seva primera etapa catalana; un home amb tres caps intercanviables, de la seva època americana, i una dona amb barret, corresponen a la seva estada a París.

“Els joguets de Torres-García, radicalment allunyats de formes infantilitzadores, permetien múltiples combinacions per tal d’estimular la creativitat i la imaginació dels infants. Tot i la senzillesa d’aquests petits objectes de la vida quotidiana, sense pretensions d’excepcionalitat, aquestes obres corresponen a la mateixa raó plàstica de la seva pintura i a la mateixa investigació formal. El seu valor es troba en la seva funcionalitat pedagògica, diferenciant-se de les clàssiques nines o soldadets de plom de l’època”, s’argumenta en l’informe de la compra del Departament de Cultura.

Torres-García va produir peces de fusta pintada amb formes geomètriques de figures humanes, animals, medis de locomoció... Aquests dissenys van evolucionar paral·lelament a la seva pintura, primer a Barcelona, de 1917 a 1920, amb joguets en la línia de l’estètica noucentista, alguns dels quals evolucionaren després vers el constructivisme, amb solucions a partir d’exercicis dels mètodes Montessori i Decroly. Alguns d’aquests joguets els va desenvolupar junt amb la seva esposa, la pintora catalana Manolita Piña, i van ser comercialitzats per la Sociedad del Juguete Desmontable que va fer amb Francesc Ramblà. Posteriorment, durant la seva etapa a Nova York, de 1920 a 1922, dissenyà figures a partir de personatges pintorescos de la ciutat. Entre el 1922 i el 1924, s’instal·là a Itàlia (Gènova, Fiesole i Livorno) i intentà que el disseny de joguines adquirís un nivell industrial, que es concretà en la fundació de l’empresa Aladdin Toys (1924), en la qual participà el català Joan Agell, tot i que la fabricació de joguines a escala mundial no va reeixir. En la seva etapa parisenca, de 1926 a 1932, dissenya joguets més geomètrics amb la seva esposa i els fills grans, Olímpia i August, que pintaven a mà i que oferia als grans magatzems de París com ara Printemps o les Galeries Lafayette. El 1924 crea a Nova York la seva pròpia empresa de joguets i comença la producció a gran escala sota la marca Aladdin Toy.

El Departament de Cultura també ha adquirit un dibuix seu relacionat amb el projecte dels vitralls de la Sala del Consell del Palau de la Generalitat (l’actual Despatx del President i Sala dels Diputats). Es tracta d’un esbós amb quadrícula d’un vitrall que no es va arribar a confeccionar, que representa la figura del religiós dominic Raimon de Penyafort. És l’únic dibuix preparatori conegut relacionat amb aquest projecte. El disseny dels vitralls de la Sala del Consell i la seva elaboració a través de la tècnica de la tricromia, apresa de Gaudí, va ser el primer treball de Torres-García al Palau de la Generalitat (1911). Només va arribar a confeccionar i muntar un vitrall amb les figures de Pere IV, Roger de Llúria i Lluís Vives (desaparegut l’any 1917), del qual no ens ha arribat cap fotografia i no sembla que se n’hagi conservat tampoc cap dibuix.

El destí de les tres joguines serà el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), que no en té cap en els seus fons. El museu de capçalera de l’art català sí que custodia dotze pintures de Torres-García. Pel que fa el dibuix, el Departament de Cultura considera que el seu lloc més apropiat ha de ser el Palau de la Generalitat.