Emocionant aventura de joventut

Fidel a continuar la seva memòria personal, el guionista i escriptor Piti Español Castells (Barcelona, 1954) incorpora un nou volum amb La pista africana. De Barcelona a la Sud-àfrica de l’apartheid (La Campana), quan amb vint-i-quatre anys, el 1978, decideix trencar amb Barcelona i allistar-se a un circ internacional que actua a Europa, el Boswell Wilkie Circus, aleshores el més gran del continent africà.

Si a la novel·la Memòria de tots tres ens situava el 1975 en plena ebullició política del final de Franco a través de tres carismàtics protagonistes, ara li ha tocat al període posterior, quan el jove Español decideix capgirar el destí: “Una tarda de primavera de 1978, tancat al bany del pis que compartia amb un amic, vaig decidir que havia de canviar de vida.” Feia gairebé un any que treballava amb la companyia La Claca Teatre. Preparaven una obra de ninos i màscares decorades per Joan Miró. Mentre la majoria dels seus amics s’estaven construint laboralment i familiarment el futur, el jove Piti decideix que cal fer un canvi de rumb i marxa cap a París. Allà s’uneix a una troupe de trapezistes, amb els quals iniciarà una aventura extraordinària. Els que seguim Piti Español sabem que, t’agradi o no t’agradi la sèrie o la pel·lícula que fa –n’ha fet de tots colors–, una cosa el caracteritza: el ritme i saber encomanar-te la passió per la història.

Això és el que aconsegueix a La pista africana, una amenitat que et fa sentir còmplice del personatge mentre s’estira, fa acrobàcies o simplement es relaxa mentre contempla el món provisional que es mou mentre ell salta o es penja del trapezi. La vida d’una banda a una altra és descrita amb gràcia. Entre carpes de circ i trapezis, les memòries ens condueixen fins al Boswell Wilkie Circus. Les feines de muntatge i desmuntatge i la relació amb els altres artistes marquen el relat. Per exemple recrea quan troba en un diari l’entrada del tinent coronel Tejero al Congrés dels Diputats l’any 1981. Amb el suport dels seus quaderns de dietari i amb el llibre acompanyat d’una bona quantitat de fotos, Piti Español fa fascinant els tombs dels Star Lords en la seva gira per Sud-àfrica, les incerteses dels treballadors i els artistes, la vida en moviment dins un gran anecdotari: “No era la primera vegada que un policia em prenia per negre. A Barcelona, uns quants anys enrere, quan encara manava Franco, uns policies també em van confondre amb un negre. Amb dos negres, per ser exactes.” Piti aclareix que, després de fugir d’una detenció a Sant Andreu, la noia retinguda li va explicar, dies després, que es van cansar de preguntar-li pels dos negres del grup!

Piti Español recrea aquesta gran aventura que, a part de records, conforma un episodi més d’una memòria de la gent del carrer dins un gènere massa sovint signat pels patricis, els polítics i les folklòriques. O potser tots som folklòriques.