Les dones prenen el relat al TNC

De les 32 obres previstes al TNC el curs vinent, 20 les protagonitzen actrius. Pel que fa a les direccions artístiques i autores (una eina per calcular la paritat) 20 són homes i 38 dones, el que significa que el 65% dels càrrecs els ostenten dones artistes. La consellera de Cultura, Sònia Hernández Almodóvar, celebrava aquest desvergonyiment de proposar una mirada femenina “sense demanar perdó, ni demanar permís”.

Carme Portaceli ha estat una directora políticament compromesa que ha patit la por de molts jurats a què hi hagués massa dones en les direccions de teatres. Ara, que programa el TNC des del 2021/22 ha anat imprimint un segell propi amb reivindicacions d’autores com Víctor Català, Rosa Maria Arquimbau, o avui mateix Victoria Szpunberg (La tercera fuga). La temporada vinent, Lurdes Barba recuperarà Boira de Lluïsa Cunillé premi Frederic Roda 2014, en què es reviu les ombres d’Europa, 25 anys després de la caiguda del mur. La programació és paritària com sempre, diu Portaceli, però sí que hi ha un marcat protagonisme femení. Per al curs actual, no poden amagar la satisfacció d’unes dades que on reveladores: 87% d’ocupació, 138.000 espectadors (2.000 més que l’any anterior) i un 25% del públic menor de 35 anys, el que denota un rejoveniment del teatre públic de Les Glòries.

L’operació Mercè Rodoreda de Portaceli (que té assignada la direcció artística fins al 2026/27) ja va començar amb La plaça del diamant, amb direcció de Carlota Subirós, que també va fer una àmplia gira a Catalunya. Ara, serà La Veronal la que torni a la Sala Gran amb una mirada introspectiva de Rodoreda a La mort i la primavera (un text que ja va fer-ne una versió onírica Joan Ollé a la Sala Petita el 2019). Altres peces de dansa són les de Sol Picó (també a la Sala Gran) La Cordero i el seu exèrcit (13 al 15 de març), en el que Picó exposa la seva lluita contínua perquè el cos no deixi de ballar i expressar-se. Lali Ayguadé signa Inestable (del 6 al 15 de març a la Tallers) amb un equip habitual en les seves coreografies: Anna Calsina, Diego Sinniger, Piero Steiner, Lisard Tranis i Akira Yoshida i la música de Joana Gomila. Aquests dos treballs s’emmarquen en el Dansa Metropolitana 2026. Per la seva banda, Vero Cendoya reclama una mirada sense prejudicis ni paternalismes cap als espectacles inclusius a Una brillant imperfecció (del 15 de gener a l’1 de febrer la Sala Tallers).

Xavier Albertí (l’anterior director artístic del TNC) torna a la Sala Gran amb La corona d’espines, un dels clàssics de Josep Maria de Sagarra. El muntatge, amb Abel Folk, Oriol Genís Manuel Barceló i també Àngels Gonyalons, Laia Vila i Júlia Roch, s’allargarà pràcticament fins a la primavera, si es repeteix el nombre de teatres municipals interessats a programar-la. La peça que farà girà internacional serà Maria Magdalena, una ficció de Michael de Cock (director del KVS) que dirigeix Portaceli. Com el seu Anna Karenina compta amb un repartiment amb Ariadna Gil i Miriam Moukhless, juntament Anna Ycobalzeta, Bea Segura o Gabriela Flores. D’intercanvi en el circuit internacional el TNC programarà l’adaptació de la novel·la Absalon, absalon!, de William Faulkner a càrrec de Séverine Chavrier (que ja va presentar Ils nous ont oubliés  TNC, 2022). També la directora de l’International Theater d’Amsterdam, Eline Arbo, adapta Giovanni’s room de James Baldwin (Sala Gran del 20 al 22 de març). Aquesta autora també serà al Grec aquest juliol al TNC amb The hours, de Michael Cunningham. El director Christophe Rauck presenta una peça inspirada en la visió de Sara Stridsberg sobre la impossibilitat d’exercir poder i ser dona: Dissection d’una chute de neige 18 i 19 d’octubre a la Sala Gran.

Carlota Subirós prepara una adaptació a partir dels mites d’Edip & Antígona enllaçant les trames de Sòfocles. Carles Riba en farà la traducció en prosa. Moha Amazian, Lurdes Barba, Babou Cham, Oriol Genís, Vicenta Ndongo, Kathy Sey participaran d’aquesta epopeia tràgica que significa un dels mites fundacionals de la cultura occidental. Raimon Molins proposa un biopic sobre la ballarina Roseta Mauri (Reus 1849-París 1923): La filla de l’aire és una celebració de l’art i alhora una tragèdia pels esforços que obliga a suportar. De fet, una relfexió que ressona al treball de Sol Picó. També Eu Manzanares reivindica el paper de Remedios Varo a 365 Dones l’any, que se sumen a les dramatúrgies d’Aurora Bertrana, Anna Maria Martínez Sagi, Marina Ginestà i Margarida Rugall pensades perquè el teatre amateur les difongui.

Pau Carrió construeix una obra a partir de les aparicions de Margaret d’Anjou en diverses trames de Shakespeare. Ara serà Maria Rodríguez la que protagonitzi La reina lloba (Sala Petita, del 4 de febrer al 8 de març) en u artefacte similar a les dramatúrgies sobre Falstaff, un altre personatge shakesperià transversal. Al costat de la protagonista hi haurà Quim Àvila. Pepo Blasco, Queralt Casasayas, Josep Julien, Pau Roca i David Vert. Manel Dueso compta amb les interpretacions de Montse Germán, Antònia Jaume, Àurea Márquez, Usu Tambadou per accedir al cor de les persones i revelar allò que no plau mostrar Jambo bwana (17 de desembre a l’11 de gener, a la Sala Petita).