Cristina Iglesias, Anselm Kiefer i els nabís, les apostes de La Pedrera fins al 2026

Les exposicions de Cristina Iglesias, Anselm Kiefer i els nabís són les apostes de la nova temporada a la Fundació Catalunya La Pedrera. Són tres propostes que conviden a reflexionar sobre la memòria, la forma i el sentit de l’art al llarg del temps, a través de les instal·lacions immersives de Cristina Iglesias, que “transformen l’espai en experiències sensorials i poètiques”; l’art decoratiu i simbòlic dels nabís, que “van trencar amb la tradició per reconciliar art i vida quotidiana”, i la “potència conceptual” d’Anselm Kiefer.

La primera de les exposicions serà la dedicada a l’escultora basca Cristina Iglesias (Sant Sebastià, 1956), que es podrà visitar del 10 d’octubre fins al 25 de gener de 2026, sota el comissariat de James Lingwood. És la primera monogràfica que es presenta a Barcelona del treball de l’artista, i inclourà prop d’una quarantena d’obres, entre les quals Vers la terre, que desbordarà el marc de la sala d’exposicions de La Pedrera i s’estendrà al pati del passeig de Gràcia, on entrarà en diàleg amb l’arquitectura de Gaudí, com en les mostres precedents de Jaume Plensa o Antonio López. També s’hi podran veure, a banda d’un documental sobre el seu treball filmat per David Trueba, algunes de les instal·lacions a gran escala d’Iglesias, com ara Habitaciones i Pasajes, així com una selecció d’obres bidimensionals i mitja dotzena d’obres sobre paper —una sèrie de dibuixos recents—, que serà el primer cop que s’exposen al públic. També s’ha produït expressament per a l’ocasió Tránsito mineral II. En la presentació de la programació, aquest dijous, la Fundació Catalunya La Pedrera ha remarcat que a partir d’un llenguatge que combina formes fictícies i naturals, les obres d’Iglesias inclouen des de pavellons suspesos i gelosies, fins a passadissos, laberints i murs impregnats de textos, així com obra gràfica i dibuixos realitzats en suports de materials diversos.

En el marc de la mostra s’oferirà un concert al Palau de la Música amb la participació de la GIO Symphonia, Frames Percussion i el director Francesc Prat, i un segon concert del Quartet Cosmos al Foyer del Liceu inspirat en l’obra de l’escultora.

La següent exposició de La Pedrera serà Els nabís, profetes d’art nou, 1888-1900, a cura d’Isabelle Cahn i que es podrà visitar del 6 de març del 2026 al 28 de juny. El grup dels nabís —paraula derivada de l’hebreu neviim, “profetes”— volien aportar una visió creativa nova i generar un art total concebut en perfecta consonància amb la vida moderna. Moviment relativament poc conegut a Catalunya, l’exposició començarà amb una presentació del seu cercle artístic, documentant el context de l’època, els principis estètics, les influències i els conceptes que caracteritzen els nabís, i, a través de prop de dues-centes obres, mostrar la diversitat i la creativitat d’aquest moviment, que va tenir un paper clau en la transició entre l’impressionisme i les primeres avantguardes del segle XX. Organitzada en col·laboració amb el Museu d’Orsay de París, també proposrà un recital de piano al Gran Teatre del Liceu, un concert al Palau de la Música que relacionarà els nabís amb el modernisme català, i la celebració d’un congrés sobre el grup en col·laboració amb el Museu d’Orsay i la UB.

L’exposició dedicada a Anselm Kiefer, del 2 d’octubre del 2026 al 24 de gener del 2027, està comissariada per Walter Smerling i contindrà obres procedents de la col·lecció Grothe i d’altres col·leccions privades europees en la primera mostra individual de l’artista a l’Estat espanyol dedicada exclusivament al conjunt de peces Opus Magnum. Així, La Pedrera presentarà una selecció de vitrines amb llibres, objectes i instal·lacions, complementades amb un cicle de pintures sobre l’erudit i poeta anglès Robert Fludd (1574-1637). Anselm Kiefer “reflexiona amb la seva obra sobre què significa ser un artista d’avantguarda al segle XX”, raonen els responsables de La Pedrera, que expliquen que Kiefer ha produït llenços “d’una considerable complexitat pictòrica, deguda a la tensió visual entre el pla bidimensional i l’espai tridimensional”, així com les vitrines, que des de la dècada de 1980 han tingut un paper determinant en la seva obra.