L’urbanisme dels ilergets

Un equip d’arqueòlegs torna a explorar el Molí d’Espígol de Tornabous. Les excavacions d’aquesta campanya volen fer visible l’extrem sud-est de la porta d’entrada de la ciutat, després que les de l’any passat posessin el focus en el bastió massís de la banda nord. El coordinador dels treballs i director del Museu d’Història de Catalunya, Jordi Principal, detalla que la porta data d’inici del segle III aC i que, en una de les remodelacions que s’hi van fer, es demostra un “procés de monumentalització”, que reflecteix el poder i la importància d’aquest poble ilerget.

El jaciment ibèric del Molí d’Espígol constitueix un dels exemples més desenvolupats i complexos del sistema urbanístic de la cultura ibèrica dels ilergets. Els historiadors expliquen que aquest poble iber va dominar una gran part de les actuals províncies de Lleida i Osca entre els segles VI i I aC. El jaciment, declarat bé cultural d’interès nacional l’any 2009, podria correspondre a la ciutat d’Atanagrum, antiga capital del poble ilerget.

La intervenció d’aquesta primavera, que va començar el 19 de maig i s’allargarà fins al 6 de juny, es porta a terme a l’extrem sud-est de la porta d’entrada de la ciutat, on ja s’ha intervingut en campanyes prèvies. Durant aquestes campanyes, es va documentar part del llenç de la muralla en ús durant els segles IV-III aC i l’àrea on es trobaria la porta d’accés a la ciutat ibèrica per l’est. El que s’ha descobert en el procés ha estat que aquesta porta es va modificar almenys tres vegades per fer-la cada vegada més complexa i monumental. Així ho ha explicat el coordinador de l’excavació, Jordi Principal, que hi ha afegit que es tracta d’una porta que fa uns sis metres d’amplada.

En concret, les actuacions d’aquest any se centren al voltant de la torre bastida durant la primera fase de reforma de la porta, on es van fer diversos sondatges en la campanya del 2024. Els treballs duts a terme l’any passat van permetre identificar la continuïtat del brancal de la porta, incloent-hi un enllosat que podria marcar-ne el nivell de circulació. A més, es va identificar una àmplia zona de pas amb l’enllosat, que podria correspondre a un carrer d’entrada a la ciutat. L’objectiu final de la intervenció d’aquest any és documentar i fer visible l’estructura d’aquesta porta oriental.

Aquestes excavacions juntament amb les passades posen de relleu la complexitat i la monumentalitat de les estructures defensives que protegien la ciutat ibèrica del Molí d’Espígol. Unes descobertes que reforcen la hipòtesi que es tracta de la ciutat més gran i complexa de la tribu ibèrica dels ilergets, l’anomenada Atanagrum.

Per tal de facilitar l’accés dels ciutadans al jaciment i difondre la seva importància, l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural amb la col·laboració de l’Ajuntament de Tornabous ofereixen visites guiades gratuïtes a la ciutat ibèrica del Molí d’Espígol. Enguany les visites tenen lloc l’últim dissabte de mes i durant el cap de setmana ibèric també n’hi haurà.