DANSA
El Mercat reforça la dansa de gran format en un segon any afectat per les obres
Coreografies de les comanyies de Dresden, Frankfurt, Hessen, Corea i Lorraine, juntament Paloma Muñoz, Humanhood, Aina Alegre, Marina Mascarell i Roser López Espinosa, les grans apostes
El Mercat de les Flors afronta el segon any de reformes sense deixar de programar. En la temporada vinent 2025/26 destaquen les apostes al gran format, a la sala Maria Aurèlia Capmany (MAC). La directora Àngels Margarit ha programat tot el curs, tot i que ella plega al mes de setembre. Obre el curs, la nova producció del Mercat, Cèl·lula amb Roser López Espinosa (Faula). També repetirà La Quijá de Paloma Muñoz. Per una altra banda, Margarit ha previst coreografies de Marina Mascarell (que dirigeix la Danish Dance Theatre (Bloody Moon i Mongrel) i Fugaces d’Aina Alegre, com a directora del CC Grenoble. Humanhood tornarà amb Vortex, que estrena, en poques setmanes, al Grec. També es preveuen funcions de Dresden Frankfurt Dance; del Ballet Nacional de Hessen (hi haurà la col·laboració d’un cor del Palau de la Música); del Ballet de Lorraine (una de les companyies clàssiques que assumeix més risc amb creadors contemporanis i que venen amb 23 ballarins a l’escenari, diu Àngels Margarit); i de la Korea National Contemporany. Miquel Barcelona proposa un joc que s’apropia de la dansa popular com el twerking a Orgia, un treball de mitjà format; el seu tercer treball a partir de “la contracultura”, enumera Margarit. L’única constel·lació d’enguany (un cicle que engloba trajectòria àmplia d’un creador) és la de brasilera Poliana Lima.
A la llarga llista de propostes, també hi ha un racó per a propostes que van més enllà de la dansa: és el cas de Mètode Rosa, de Pere Gay Faura (canta una versió de Raffaella Carrá en català, celebra divertida Margarit); o el treball la cia Hors Champ que és un solo amb els objectes. Manuel Rodríguez (exballarí de La Veronal i la CND) va de la dansa a les arts visuals a Otra cosa que no es una conferencia. També en la línia de solos, Daniel Rosado mostra la seva biografia com a ciclista de competició o Pol Jiménez fa una recerca sobre els repertoris de copla als cafès de fa unes dècades.
El Mercat de les Flors manté la programació Talla única adreçada a un públic de totes les edats. A més de les produccions per a El Petit (La Súbita estrenarà Ona ; Blink Flash repetirà Kodoma o Voël ensenyarà Nanuq, estrenat al Grec de l’any passat), debutaran, per a 8 anys, el duet AzkanoToloza, un treball sobre el seu univers de les falles de l’escorça terrestre.
Per a Margarit, que ha comandat l’equipament els últims 8 anys, la sala s’ha guanyat una referència com a Casa de la dansa europea en els últims 20 anys (l’entrada de Cesc Casadesús a la direcció va obrir aquesta etapa). La previsió del 2025 és que hi hagi 7,1 milions d’euros d’ingressos, mig milió més que el 2024 i més d’un milió respecte al 2023. Les aportacions del Pla d’Impuls de la Dansa, que propicia el Departament de Cultura, ha permès eixamplar l’ambició del setcor de la dansa facilitant, per exemple, gires de dansa contemporània per tot Catalunya (el 2025 n’hi ha hagut un vintena d’actuacions, una dada considerable, per a la directora, que confia vagi augmentant).
‘Encara’, sense direcció
El lema del Mercat juga amb l’encara. Com a verb, assumeix el repte d’afrontar una temporada complexa amb la sala en reformes. Com a adverbi, pot insinuar que no s’ha pogut fer un traspàs de direcció artística com correspondria o que Margarit no ha trobat l’oportunitat de donar espai a noms com Los Informalls (‘Perdón’); Mar García i Javi Soler (‘Caribe Mix’23’); Mabel Olea (‘Cut one teeth’); laSADCUM (‘Navaja’); María Jurado (‘Angelical’) i Reinaldo Ribeiro (‘No/mas/ Sacre’). De fet amb Jurado i Olea, junament Pol Jiménez se’ls acull a un programa de suport de la Fundació Banc Sabadell, amb el que ja hi ha garantida una continuïtat posterior.
La tria de la nova direcció és imminent. Haurà d’assumir el repte d’estar uns mesos sense sala MAC, avança Margarit. Per a la directora, l’equip del Mercat hauria de ser més extens (de 34 a 44 persones) per poder treballar amb unes condicions correctes cada una de les múltiples facetes. Algunes, com les de mediació, són un puntal perquè el nou públic celebri la informació abans que la llibertat de veure un muntatge sense referents. Un treball notable per aconseguir una ocupació del 78% del curs.