Can Mario de Palafrugell repassa la trajectòria de l’artista Marcel Martí

El museu de Can Mario de Palafrugell, de la Fundació Vila Casas, homenatja l’artista Marcel Martí (Argentina, 1925 - Palafrugell, 2010) aprofitant el centenari del seu naixement. A la mostra Ritme i matèria hi ha diverses de les obres que marquen la trajectòria que va seguir l’artista al llarg de la seva vida, que va començar amb els dibuixos i la pintura però que després de la seva estada a París va saltar a l’escultura. Marcel Martí també va publicar obra poètica, sempre amb la natura com a focus principal. Ritme i matèria s’obrirà al públic dissabte vinent, 7 de juny, i es podrà visitar fins al 23 de novembre, informa ACN.

L’exposició sobre la trajectòria de Marcel Martí al museu de Can Mario arrenca amb una sala dedicada als orígens de la seva carrera artística. Hi ha dibuixos datats el 1947 i altres que avancen al llarg de la dècada del 1950. El comissari de la mostra, Aitor Quiney, explica que han volgut iniciar la mostra amb aquest recull de dibuixos per mostrar una faceta menys coneguda de Martí.

Després d’una estada a París va decidir enterrar els pinzells i centrar-se en l’escultura. A partir d’aquí comença a explorar algunes de les formes que ja havia dibuixat però ho fa donant-los volum. I és amb l’escultura que comença a guanyar notorietat en el món artístic.

A tall d’exemple, l’exposició mostra un dibuix del 1953 que posteriorment va convertir en una escultura el 1958. A partir dels anys 60, Martí comença a destacar dins de l’escena artística, tot i que encara ho fa des d’un vessant figuratiu i no serà fins al cap d’uns anys –a partir del 1961– que s’endinsarà en l’art abstracte. Ho fa basant-se en l’abstracció del cos d’una dona i posteriorment manté aquesta abstracció a partir d’altres elements de la natura. Quiney assegura que la natura sempre va ser el seu element inspirador.

La seva obra més icònica Medes està enmig de la sala principal i és una escultura del 1971 que Martí va fer des del seu taller a Corçà (Baix Empordà), des d’on veia les illes. Quiney explica que va treballar aquestes formes amb diferents materials, com a mostra de la seva “constant investigació” amb tota classe de material per trobar quins reflectien millor l’ànima de cada peça. “Però en totes tens la sensació que han estat a la intempèrie i que podrien ser roques modelades pel pas del temps”, afirma el comissari de la mostra.

A banda del dibuix, la pintura i l’escultura, Marcel Martí també va provar sort amb el tapís a partir d’un encàrrec. I també va publicar obres de poesia, on la natura també era la principal font d’inspiració.