No tot és sol, sorra, sangria, sexe i surf

Durant dècades, Catalunya –i especialment la seva costa– s’ha posicionat com un destí de vacances desitjat per milions de persones d’arreu del món, de totes les edats i condicions, però també ha hagut de lluitar contra uns quants tòpics tan grans i inexplicables com els barrets mexicans que alguns dels nostres visitants encara llueixen, en una evident confusió entre continents. Portem molts anys dient que no volem ser només un destí de sol, sorra i sangria –en el títol hi hem afegit una quarta essa, la de sexe, que mai no es descarta; i la cinquena, de surf, en homenatge als Beach Boys, que al juliol visitaran Sitges i Roses–, com tampoc no volem ser un destí low cost o de borratxera. La cultura pot ser el remei per fulminar aquests tòpics, i això inclou el nostre enorme patrimoni, però també una imponent oferta de festivals d’estiu, que representa un important atractiu tant per al públic local com per als visitants amb inquietuds que realment vulguin conèixer una mica el país que els rep.

L’oferta de festivals d’estiu a Catalunya és àmplia i consolidada. De tant en tant, sorgeix el fantasma de la bombolla, que de moment no sembla que hagi d’esclatar. Hi ha públic per a la gran majoria de propostes, que inclouen literalment de tot, des del pop nacional i internacional, fins a la música electrònica, el jazz i la música clàssica, sense oblidar tampoc altres arts escèniques com ara el teatre i la dansa. De tant en tant plega algun festival, però en sorgeixen de nous o es reactiven alguns que semblen haver hivernat a l’estiu, perquè no sempre és fàcil mantenir els recursos i el nivell, en un panorama que inevitablement és força competitiu. I la majoria de festivals estan situats en primera o segona línia de mar, però cada vegada més la tendència es relativitza i van sorgint propostes molt interessants en comarques d’interior, com ara la Garrotxa o Osona, i encara més cap a Ponent.

Aquest estiu, ens tornaran a visitar primeres figures internacionals: a més dels esmentats Beach Boys, Simple Minds, Beth Gibbons (Portishead), Alan Parsons, The Cult, Resident, Kool & The Gang, Wilco, Julieta Venegas, Europe, Morcheeba, Al Bano & Romina Power, Level 42, Trueno, Zaz, Franz Ferdinand, James Blunt, Fito Páez, Michael Bublé, Brad Mehldau, etc. Ens limitem als artistes forans, perquè sembla que són els que més llueixen a les programacions –un altre tòpic–, però és evident que els festivals, en tota la seva diversitat d’estils i dimensions, són també una plataforma important per al talent de casa, que sovint hi aporta els millors moments de l’estiu.