FESTIVALS
Fira Tàrrega aparcarà el suport a la creació, que en va ser pioner el 2007
L’organització es compromet a atendre millor públic i professionals
En aquest cartell, el 61% de les companyies hi actuen per primera vegada
Avui, les fàbriques de creació poden donar un suport molt més complet als creadors
El 2023, el 54% dels espectacles programats a Fira Tàrrega eren estrena. Aquest 2025 ho seran un 35%. El canvi radical ve, principalment en el gir de política pel que fa al suport de Creació. Tot i que aquest any encara hi ha cinc companyies sota el paraigua de Suport a la creació (Banda Esfèrica, Nacho Flores, Nyamnyam, Llum de fideu, i Teatres de Campanya de Marc Salicrú, que reben 10.000 euros de suport de la fira per a cada projecte), l’impuls de l’equip organitzatiu és centrar-se en el mercat. Aquest any hi haurà fins a 54 propostes (3 més que el 2024; 8 més que el 2023) que es concentraran al centre del municipi. El 61% de les companyies que participen és el primer cop que actuaran oficialment a Tàrrega, en una fira que serà de l’11 al 14 de setembre i que espera repetir els 100.000 visitants, segons les dades recollides l’any passat (una mateixa persona que s’hi està els 4 dies computa, com a 4 visites diàries). El lema d’engany és Connectar.
L’objectiu per als anys vinents és potenciar el mercat. I, per això, es continuarà comptant amb la nova creació que surten de les fàbriques de creació. Fira Tàrrega va iniciar el suport amb la companyia Ponten Pie (Copacabana). La línia va anar augmentant fins al 2023. La proposta pionera de Tàrrega ha anat augmentant en recursos per a companyies, però és insuficient amb relació a bona part de residències que es fan a les fàbriques de creació. I per això, s’han compromès a mantenir la mirada als treballs que es vagin presentant arreu per incorporar-los al cartell de la Fira. Enguany, s’han rebut 891 propostes per a confeccionar un cartell en el qual destaquen 10 espectacles internacionals (4 d’elles d’un focus amb les propostes d’Irlanda). La desaparició de l’estació d’autobusos permetrà augmentar l’espai de festa i restauració entre el passeig paral·lel a l’Ondara i la plaça de les Nacions. L’Espai Reguer es decorarà amb el suport de l’escola d’alumnes de l’escola d’art de Tàrrega. Al bosc de Sant Eloi, només es programa un passeig amb Eléctrico 28, i Cal Trepat surt de la graella. El 72% es programen al carrer, un 4% en espais no convencionals i un 24% en sala. Tres companyies son valencianes, un gest que s’ha volgut donar per a ajudar aixecar el cap després del tràngol de la dana Són Colectivo Dánzate (Me encanta bailar pero se me da fatal), La Fam (Quimera) amb un gegant de 5 metres d’alçada) i Visitants (Mascletà poètica).
Hi ha estrenes sonades com la del polifacètic Albert Vidal que fa una al·legoria a l’Inferno de la Divina Comèdia; la de Nico Baixas que ha construït una bicicleta amb escenari per fer el seu joc d’ombres amb les mans des de ben a prop; Escarlata amb una proposta circnematogràfica que inclou ulleres virtuals per als 25 espectadors per passi. Raimon Molins ha aconseguit els drets per fer una aproximació escènica sense text per a Zum Zum, Monstre rosa, (inspirat en el conte d’Olga de Dios). O Insectotròppics, incorporen les ombres als seus muntatges interdisciplinars.
En l’escena internacional, hi ha el retorn la plaça Major de Jordi Galí (el 2011, ja va construir una instal·lació sense que el públic fos conscient que el muntatge era l’espectacle titulat Ciel). El Cirque Inextrémiste, que van meravellar a Reus i a la Mercè amb el seu espectacle d’equilibris sobre taules i bombones de gas (Extrêmités), ara necessiten del públic amb confiança pels equilibris de Damoclès. Sergi Estebanell ha donat suport al projecte irlandès Runners, que combina malabarisme, objectes i sons sobre una cinta de córrer i Joan Català ha fet una mirada externa al Miss Mary, en què una ballarina irlandesa de dansa contemporània convidarà el públic a ballar a la plaça Major.
La concentració d’activitat professional l’any passat (va haver .1200 professionals inscrits a la Llotja) no ha de per què afectar els artistes de la secció Off. Els espontanis tindran 7 o 8 punts d’actuació, similar a l’any passat en què van repartir-se unes 280 franges d’actuació entre els off. La proposta és que, a la nit, muntin un cabaret final a la plaça de Sant Antoni..
El gran format, és el repte
La directora de Fira Tàrrega, Anna Giribet, admet que, tot i la gran quantitat de propostes es troba a faltar els muntatges de gran format de carrer. Segurament, perquè demana un risc econòmic i una major valentia artística. Si a la Fira hi haurà uns 319 artistes convidats, en l’espectacle inaugural ‘Interferència 03’ hi ha més de 300 voluntaris entre orquestres, companyies de cultura popular i artistes. Marc Salicrú ja ha presentat la primera proposta a la Mercè (a la platja que va merèixer el Premi de la Crítica a les arts de carrer) i prepara una segona instal·lació a l’Arc de Triomf, pel Grec. A Tàrrega, planteja el primer muntatge itinerant, de la Plaça Major a l’Hort del Barceloní. Per a Giribet, la peça compta amb tots els elements indispensables per al carrer, com ara petards, gegants, inflables i un relat d’invitació a “Celebrar el moment”. Tindrà forma de “processó mortuòria”, que s’intueix ben festiva.