art
Josep Maria Torrebella exposa a la 22 la mostra ‘D’eliconscientalconscient’
L’exposició s’inaugurarà dissabte al migdia i es podrà visitar fins al 30 de juliol
“Hi ha tantes definicions de l’art com artista hi ha. La meva definició parla del compromís en atrevir-se a bussejar en el desconegut, en l’inconscient, en el risc, en l’experimentació possiblement sense recompensa, en l’actitud impertorbable fins “trobar intencionadament l’absència d’intenció” que deia el mestre zen Dainin Katagiri...” Ho ha escrit l’artista Josep Maria Torrebella en el text introductori de la seva exposició D’elinconscientalconscient, que inaugurarà aquest dissabte, 14 de juny, a l’Espai de la Llibreria 22 de Girona, a les 12 del migdia. Organitzada pels Amics del Museu d’Art de Girona, la mostra de Torrebella, formada per una trentena de pintures –majoritàriament olis, tot i que també hi ha algunes aquarel·les–, es podrà visitar fins al 30 de juliol.
Nascut a Barcelona, Torrebella viu des del 1980 a les comarques gironines, primer al Barri Vell de Girona (“En vaig quedar fart: ja no podia amb les línies horitzontals”, diu), després a la Tallada d’Empordà i ara a Parlavà, envoltat de línies horitzontals i a prop del mar. Les pintures que presenta en aquesta exposició són obres recents i tendents a l’abstracció: “Com a molt hi ha alguna referència paisatgística, però molt deixada de la mà de Déu”. Per a ell és molt més important “expressar emocions, sentiments i intuïcions” amb la pintura.
Sobre el títol de l’exposició, diu: “L’inconscient és infinitament més gran que el conscient. La funció de l’ésser humà és anar passant informació de l’inconscient al conscient, perquè així té moltes més possibilitats de créixer en consciència”. Un potencial que –a ell li sap molt de greu– no sabem aprofitar prou com a espècie, per dedicar-nos a autèntiques bestieses: “Ara mateix hi ha dues guerres al món que demostren la ignorància supina de l’ésser humà, i realment n’hi ha per renegar d’ell”.
Com a pintor i com a persona, Torrebella aposta per “la juxtaposició dels colors complementaris, de la foscor i la claror; totes les dualitats les visc com a ésser humà, i després que cadascú imagini el que vulgui”.