patrimoni
Els antiquaris, sobre el cas Sixena: si les pintures es danyen serà “un delicte contra el patrimoni”
El Gremi d’Antiquaris de Catalunya s’ha sumat a l’onada de malestar per la sentència del Tribunal Suprem que ha ordenat l’exili de les pintures murals de Sixena al monestir aragonès. “La impossibilitat de moure-les ha estat àmpliament acreditada pels experts en la matèria, i els desperfectes que pogués ocasionar el seu trasllat en contra del criteri dels especialistes constituirien un delicte contra el patrimoni.”
Segons el col·lectiu d’antiquaris del país, la resolució judicial “falla, en primer lloc, al no tenir en compte que les pintures murals de Sixena no s’exhibeixen soles o descontextualitzades, sinó que ho fan dins del museu més important del món en quant a pintures murals romàniques. Per aquest motiu, la seva col·lecció de frescs ha de ser considerada patrimoni nacional i la seva unitat un fet indissociable al seu valor patrimonial.”
En la seva carta, el gremi adverteix que en el judici “ha quedat pendent de respondre amb claredat una pregunta vinculant en qualsevol procés judicial que afecti el patrimoni artístic: Es pot complir la sentència del Tribunal Suprem sense que aquesta afecti la conservació de les peces? És viable retornar-les al seu lloc d’origen sense perjudicar-les? Els antiquaris recorden les reflexions contundents de Gianluigi Colalucci, el restaurador de la Capella Sixtina: “Seria ideal que les pintures de Sixena lluïssin al seu lloc, però, per desgràcia, són obres que han afrontat una història i unes vicissituds tals que avui ja no és possible de moure-les, tècnicament parlant.”
Si tot i així l’obra acaba marxant i, com presagien els experts, es malmet, el delicte contra el patrimoni recauria “sobre la comunitat de les religioses, la qual té tota la responsabilitat legal en tant que propietària d’un bé cultural d’interès nacional i, a més, ser qui imposa el trasllat. La llei estableix que el dret de propietat està sotmès a l’interès general, per la qual cosa si el trasllat afecta la integritat i la conservació de les pintures l’interès públic ha de prevaldre per sobre del privat. Tanmateix, la responsabilitat també recau sobre el patronat del MNAC, qui és garant de la conservació de tots els béns que es trobin dins del Palau Nacional.”
Com a conclusió, el Gremi d’Antiquaris de Catalunya insta “el Ministeri de Cultura, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, membres del patronat del MNAC, i a la branca femenina de l’Ordre de Sant Joan de Jerusalem a deixar de banda els interessos polítics i personals i prioritzar la conservació del patrimoni negociant un acord, potser econòmic, perquè les pintures es quedin allà on es troben.”