Inici potent amb Bicep i Peggy Gou

El Sónar de Nit de la 32a edició del festival ha tingut un dels inicis més potents dels darrers anys. L’encarregat d’obrir foc, ahir a Fira L’Hospitalet, va serel duo de Belfast Bicep amb Chroma, amb un ambició set de discjòquei i visuals. Baixos seductors, grooves funky i Glue per tancar l’actuació en l’escenari més gran de la Fira de Barcelona, sorprenentment respirable: ni rastre encara de l’habitual calor asfixiant. Fins i tot era possible localitzar els amics a la pista.

Amb la pista en plena eufòria, al SónarLab, Sicaria va oferir un concert explosiu, amb una selecció que saltava entre el funk carioca i l’UK garatge amb una naturalitat desarmant. Una sessió directa i plena de carisma que va connectar la londinenca amb un públic amb ganes de ballar. Tornant al SónarPub, Angel Molina va oferir una sessió sòbria i precisa, com ja és marca de la casa, en un ambient cada vegada més dens de gent i decibels. Clàssics foscos, construcció impecable i un discurs sempre coherent.

La sorpresa més refrescant de la nit va arribar al SonarCar, amb el concert de Lua de Santana. La gallega-brasilera va brillar amb un directe vibrant i emocional, saltant amb destresa del funk més festiu a la balada íntima. Acompanyada de sis ballarines que van elevar la proposta escènica, Lua va construir un xou coreografiat i divertit però emotiu, que demostra que la nova fornada d’artistes iberoamericans ve amb discurs, forma i fons. Durant tota l’actuació, una bandera de Palestina va penjar de l’escenari com a gest explícit de denúncia, i l’artista va aprofitar un moment del concert per fer referència directa a la vinculació de l’inversor del festival, el fons KKR, amb el genocidi en territori palestí.

Després vam tornar al SónarClub per veure Peggy Gou, que va desplegar un set pensat per agradar, amb èxits com (It Goes Like) Nanana corejats per milers de persones. Posada en escena imponent, barreja de house, trance, àcid i techno, i carisma absolut. La coreana va confirmar el seu estatus de diva global de l’electrònica. Tot seguit, al SónarPub, l’esperat xou audiovisual de Max Cooper es va veure truncat per problemes tècnics: va començar amb retard i es va acabar esfondrant al cap de mitja hora deixant el públic a mitges. Davant la decepció, vam passar per Four Tet, que va oferir una sessió d’electrònica mutant i imprevisible, del glitch (“error”) subtil al ritme tribal, fidel al seu estil inclassificable.

De nou al SónarPub, Jayda G va fer esclatar l’alegria col·lectiva. L’inici del set va flirtejar amb un house clàssic potser massa pla, però a mesura que avançava la sessió van entrar els seus coneguts ritmes disco i els baixos elàstics que són marca de la DJ canadenca. L’instant màgic va arribar amb els primers acords de Both of Us, que van encendre somriures immediats entre un públic que ja flotava. Cada cop de plat de Jayda G sembla meticulosament dissenyat per fer-te somriure.

Per acabar la nit, dues propostes d’altes revolucions es van disputar el tancament. D’una banda, Tim Reaper va desplegar al SónarLab un set adrenalínic de jungle i breakbeat clàssic, trepidant i sense treva. De l’altra, Helena Hauff va cloure el SónarClub amb una sessió exclusivament de vinils, industrial, fosca i magnètica. Un final dual i apoteòsic que exemplifica a la perfecció la gran virtut del Sónar: oferir espais on diferents llenguatges de l’electrònica poden conviure, dialogar i incendiar la pista de formes radicalment diferents.