POLÍTICA CULTURAL
El CoNCA revela que la millor inversió en cultura desatén encara els artistes
L’Administració paga 182 euros per habitant per a accions culturals, la dada més alta mai recollida pel CoNCA
Una enquesta a 1.200 professionals denuncia que el 40% necessita combinar feines per subsistir
El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) ha reclamat polítiques que millorin les condicions laborals dels treballadors del sector cultural. L’ens constata que hi ha precarietat en forma de desigualtats de gènere, baixa sindicació, falta de formació adequada i uns ingressos que sovint no arriben al salari mínim interprofessional (SMI). El CoNCA ha lliurat aquest matí l’Informe anual sobre l’estat de la cultura i de les arts a Catalunya 2024’ al president del Parlament, Josep Rull. Aquesta tarda s’entrega, protocol·làriament a la Conselleria de Cultura.
El document constata que l’any passat va millorar la facturació i l’assistència de públic i també que les institucions públiques han invertit fins a 1.458 milions d’euros al sector: La Generalitat va aportar el 33% d’aquests 1.458 milions, el 13% ha sortit de les diputacions i els consells comarcals i el 54% l’han posat els ajuntaments. Això suposa una despesa de 182 euros per habitant, el valor més alt registrat fins ara, segons el CoNCA.
Ara bé, l’informe també subratlla que una “part significativa” dels treballadors del sector tenen unes males condicions de feina. Ho destapa l’enquesta feta a més de 1.200 professionals que indica que només el 10% dels enquestats estan sindicats, que la seva feina té manca de reconeixement social i que tenen dificultats per accedir a una formació adequada. Quant a salaris, el 23% diu no arribar a l’SMI, que supera el 35% dels participantsen l’enquesta. El 40% assegura que ha de combinar diverses feines per subsistir.
És per això que el plenari del CoNCA exigeix polítiques que millorin les condicions de feina dels treballadors del sector i avisa en un comunicat que “sense dignitat laboral no hi pot haver un sistema cultural just, inclusiu ni transformador”. També alerta que la representació i la diversitat són necessàries perquè la cultura reflecteixi la pluralitat de la societat catalana.
Per aconseguir-ho, proposa desplegar l’Estatut de l’Artista, reforçar la representació sindical, promoure la igualtat i la conciliació dels treballadors, facilitar l’accés i la participació en la cultura dels “col·lectius històricament exclosos”, treballar la diversitat dels continguts, formar els professionals en la matèria, revisar els models de col·laboració publicoprivada per incloure-hi clàusules socials i laborals que protegeixin les feines dignes, enfortir l’ús del català i potenciar-lo especialment a les xarxes i plataformes socials.
Alhora, posa sobre la taula la necessitat d’assegurar la sostenibilitat dels equipaments culturals per evitar dependència de subvencions i garantir que tinguin una programació “arrelada al territori”, integrar les arts al currículum educatiu com a eina pedagògica transversal i formar-hi el professorat, simplificar la burocràcia i consolidar l’Observatori de la Cultura.
Una “justícia cultural”
En el marc de la presentació, la vicepresidenta i presidenta en funcions del CoNCA, Margarida Troguet, ha assegurat que l’informe “respira la necessitat” per part de tota la societat “del reconeixement per a tots els artistes i professionals de la cultura del país”, per força vinculat “al compromís individual i col·lectiu”. En aquest sentit, ha reivindicat el que considera una “justícia cultural: la cultura no és sostenible sense dignitat laboral.”
En la mateixa línia s’ha pronunciat Salvador Casals, vocal del Plenari de CoNCA, que ha insistit que l’informe evidencia “una escletxa” entre el creixement del sector i la realitat de les condicions laborals. “Salaris baixos, intermitència, pluriocupació i, sobretot, desigualtat entre perfils organitzatius i artístics”, ha enumerat, “potser hem de deixar de parlar de la precarietat de la cultura per passar a parlar de l’especial vulnerabilitat del teixit artístic i creatiu”.