TEATRE
La Beckett ensenyarà “la cintura teatral” de l’autoria contemporània
La temporada 25/26 tindran, de companyia resident, La Moukhles & Sentís
Des de Poblenou, reivindiquen l’obra de Paula Vogel, preocupada per la vulnerabilitat de les dones, molt abans del ‘me too’ de Hollywood
La Sala Beckett reivindica la veu dels autors contemporanis. Per això, la seva programació del 2025/26 pretén exposar una diversitat de propostes escrites, pensades per a ser representades. Per a Toni Casares, director de la Beckett, la programació permet demostrar la salut i evolució de la dramatúrgia contemporània que té “cintura teatral” per respondre al batec de les temàtiques i formes de cada moment. Casares ha estat generós en confessar enveja per programacions notables com les del Maldà, La Gleva o l’Eòlia, que han descobert noves propostes, com la de Nodi, de gossos i malditos, a càrrec de La Moukhles & Sentís. Quan aquest grup els hi va presentar una proposta, Abecedari, van convidar-los a ser la companyia resident per al 2025/26. Això els permet involucrar-los en el dia a dia de la sala, a part de poder estrenar el seu muntatge.
Es vol fer una operació de descoberta a Catalunya amb Paula Vogel, com anys enrere es va aconseguir amb Martin Crimp o Roland Schimmelpfennig. De moment, es produirà Com vaig aprendre a conduir, sota la direcció de Marilia Samper. És una peça en què es revela l’abús des del moment que una noia que aprèn a conduir amb el seu tiet. El text, escrit el 1997, és molt anterior a la reivindicació de la fi dels abusos sexuals en el món de Hollywood, a partir de denúncies d’actrius en la campanya me too, que s’ha anat difonent a altres branques laborals.
De les ajudes Benet i Jornet, es potencia Tinc un bosc al cervell, de la valenciana Guadalupe Sáez i amb direcció d’Alícia Gorina:Posa en escena el pànic. Tan forta és l’autoria a Catalunya que l’escenògraf Cesc Corominas debuta d’autor amb Abraça’m fins que m’adormi (que protagonitzarà Roc Bernadí). També és el cas de l’escenògrafa Judit Colomer que, amb la seva parella Pau Vinyals, volen treure prejudicis a les parelles que compateixen vida artística i familiar (Tendrament). Marc Cartanyà, vinculat a Íntims produccions en múltiples facetes, també es destapa d’autor a Un tall, dos terços, un projecte impulsat per Las lloronas i en el que aborden la por al fracàs. Bàrbara Mestanza torna a la Beckett i reincideix amb l’abús a les víctimes a Tallar-se un peu amb una motoserra atenent les víctimes de l’abús i l’entorn de l’abusador, que també esdevé víctima indirecta.
Núria Vizcaíno a Oficina de vida independent juga amb la ironia per incomodar amb una obra sobre la diversitat funcional i el desenvolupament de les persones com agents independents.
Autor resident
Oriol Puig Grau és l’autor resident. També hi ha el compromís d’estrenar el muntatge el curs vinent (potser no serà dins de Grec). L’autor que va sorprendre amb el seu impactant Karaoke Elusia (2020), de moment, té clar l’enfocament: la desobediència.
Pere Arquillué i Imma Colomer representen Dinamarca, una mena de relectura de Hamlet de Lluïsa Cunilllé, amb la mirada d’Albert Arribas (El jardí, 2021). La Beckett també celebra els 30 anys de L’Hongaresa, de Paco Zarzoso amb El camino de la sal, una companyia fundada a la sala de Gràcia i amb Cunillé com una de les tres impulsores.
Mos maoirm, que fins ara s’ha dedicat a denunciar el capitalisme en les seves múltiples formes (la immigració a Mos maiorum, l’habitatge a Gentry, l’energia ecològica a Solar), opten per la utopia de la mà de Joan Yago a Nosaltres, els sense nom. Resseguint l’aventura d’un anarquista Joan Garcia Oliver, descobreixen els mèrits d’una societat que creia en la història col·lectiva. Explica Alba Valldaura, de Mos Maoirum, que Oliver acabaria tan oblidat que, a la seva làpida, no hi tenia ni nom.
Per a Casares, tota persona que escriu té voluntat de transcendir d’alguna manera. I el teatre com diu el lema de la temporada manllevat d’un text de Benet i Jornet, (L’infinit dins d’una capsa) és l’antídot a la malaltia del present, carregat de presses, èxits i objectius que aclaparen l’individu.
Reestrenes valuoses
A la denúncia que les temporades de moltes produccions són tan breus que deixen públic fora, la Beckett ha decidit reestrenar tres muntatges que va impulsar l’any passat: Es tracta de ‘Del fandom al troleig’ de Berta Prieto; ‘Casa Calores’, de Pere Riera; i ‘De l’amistat’ de Las Huecas. Cal afegir-hi una peça estrenada a l’Eòlia l’any passat que viurà una segona temporada a Barcelona: ‘El meu germà, Bernard’ que rescata les cartes que Koltès va escriure en saber que estava infectat de la Sida (fins a la seva mort l’any 1989). El seu germà va anar recollint-les i en va publicar un recull el 2009, als 20 anys de la mort del dramaturg.anys de la mort del dramaturg.