Antoni Robert Caballé, el fotògraf que també va salvar l’art de Sixena

Enmig del debat actual sobre la propietat i conservació de les pintures murals del monestir de Sixena, ha emergit discretament el nom d’un personatge clau però molt poc conegut: Antoni Robert Caballé (1903-1975), col·laborador de Josep Gudiol en el salvament dels frescos ara en litigi.

Nascut a Vic, fill d’un sabater i baster, Robert va començar a treballar de ben jove al taller familiar. Tot i que també va aprendre l’ofici d’argenter i va assistir a classes de dibuix i pintura, aviat es va decantar per la fotografia. Després de la mort de Josep Palmarola, reconegut fotògraf establert a Vic, va adquirir bona part del seu equipament –càmeres, objectius, estereoscopis, plaques i clixés antics–, muntà un petit laboratori i va iniciar la seva trajectòria com a fotògraf professional, centrant-se en el reportatge local i comarcal. Entre altres múltiples tasques documentals, edità postals i col·laborà com a corresponsal gràfic a La Vanguardia i El Día Gráfico.

Robert utilitzava preferentment càmeres Voigtländer de gran format i altres equips especialitzats, i va destacar per la seva precisió tècnica i sensibilitat artística. La seva carrera va fer un gir decisiu quan l’arquitecte i historiador de l’art Josep Gudiol el va incorporar a un projecte ambiciós: crear un arxiu fotogràfic d’art de tota la península, l’anomenat Arxiu d’Arqueologia Catalana, primer intent de posseir una completa fototeca d’art hispànic. Aquest encàrrec el portà a traslladar-se a Barcelona, on va establir el seu estudi.

Durant la Guerra Civil, va participar activament en les tasques de protecció i salvaguarda del patrimoni artístic, col·laborant estretament amb Gudiol i Antoni Llopart, amb intervencions destacades a Vic, la Seu d’Urgell, Manresa, Solsona i, especialment, Sixena.

Posteriorment, va traslladar el seu estudi fotogràfic a les golfes de la Casa Amatller, al passeig de Gràcia de Barcelona. Allà, sota l’aixopluc de l’Institut Amatller d’Art Hispànic, fundat el 1942 per Teresa Amatller i dirigit per Josep Gudiol, que hi incorporà l’Arxiu Mas i l’Arxiu d’Arqueologia Catalana, Robert va seguir desenvolupant una tasca ingent de documentació fotogràfica. Paral·lelament, es va convertir en el fotògraf de referència per a molts artistes plàstics de l’època, encarregat de reproduir les seves obres per a catàlegs, exposicions, arxius i promoció. Amb un esperit bohemi, també es va endinsar en el món de la faràndula barcelonina, retratant coristes dels music-halls del Paral·lel.

La seva càmera va captar rostres i obres de figures com Opisso, Picasso, Miró, Dalí, i va mantenir estreta amistat amb artistes com Olga Sacharoff, Joan Abelló, Antoni Tàpies, Modest Cuixart, Esther Boix, Josep Grau-Garriga i Josep Maria Subirachs, entre altres. Fins a la seva mort, el novembre del 1975, va conviure amb la família de Subirachs, a la casa taller que l’escultor es va fer construir l’any 1963 a la carretera de l’Arrabassada, a la falda de Collserola, obra de l’arquitecte Antoni de Moragas Gallissà.

Sens dubte, un dels llegats més valuosos d’Antoni Robert és el seu exhaustiu treball de documentació fotogràfica durant la visita que va fer amb Josep Gudiol al Reial Monestir de Santa Maria de Sixena, entre el febrer i el març del 1936, pocs mesos abans del devastador incendi que afectà el conjunt monumental. Aquesta documentació constitueix avui una font de primer ordre per a l’estudi i la valoració tant de l’abast i la qualitat de les pintures malmeses com per conèixer la totalitat del seu repertori iconogràfic. Uns mesos més tard, Robert va captar també les imatges que documentaren el procés de salvament de les pintures murals de la sala capitular del cenobi. Aquestes fotografies, publicades en diversos mitjans i estudis, constitueixen un testimoni directe d’un moment clau en la història del patrimoni artístic de la Corona d’Aragó.

*Historiadora de l’art