Un irlandès a la Barcelona de la Transició

Colm Tóibín va néixer a la localitat irlandesa d’Enniscorthy, el 30 de maig va fer 70 anys. Quan es va graduar a la universitat, el 1975, va venir a Barcelona i s’hi va estar tres anys. En la seva primera novel·la, The South (1990), ja treuen el nas experiències viscudes en aquella Barcelona efervescent. El mateix any va publicar el llibre de no-ficció Homage to Barcelona.

Fins al 2003, Homenatge a Barcelona no es va traduir al català, una edició del tot exhaurida. Ara Llibres i l’Ajuntament de Barcelona acaben de presentar una nova edició catalana, amb traducció de Víctor Aldea, a més d’una de castellana –per primer cop–, amb traducció de Maria Colomer. Totes dues edicions inclouen un nou pròleg de l’autor, en què actualitza els seus records sobre la ciutat.

Homenatge a Barcelona, que es manté avui tan vigent com lúcid, parteix de l’experiència personal i de l’atracció de l’autor per la ciutat des que hi va viure durant la Transició. El llibre pren forma amb una documentació exhaustiva i nombroses converses amb historiadors i especialistes en la història i la vida cultural de Barcelona.

“La ciutat ha canviat. La ciutat continua igual.” Colm Tóibín comença així el pròleg d’aquesta edició especial del seu Homenatge a Barcelona, un retrat personal que continua sent una obra literària de referència sobre la nostra història, cultura i costums, explicats a tot el món per un autor considerat una de les figures literàries més rellevants d’Irlanda i de tot l’àmbit anglosaxó. Ha escrit novel·la, narrativa, assaig, teatre, crítica literària i, ara, òpera. Acumula tot de premis per títols com ara Brooklyn, Mares i fills, El mag, Nora Webster...

Actualment, viu entre Los Angeles i Nova York, on és professor, i molts estius els passa a la casa que té a Farrera (Pallars Sobirà). Això ha fet que entengui el català i fins i tot el parli una mica. És un defensor de la immersió lingüística. “Per a mi, la llengua catalana ha estat només plaer”, afirma. I s’ha sumat a diverses reivindicacions catalanes, com ara signar el manifest del 2014 Deixin votar els catalans, amb altres personalitats internacionals. Potser, el fet que l’avi patern i un oncle fossin membres de l’IRA influeix...

“Per a mi era un misteri, la Barcelona del 1975. Per exemple, la vida de Gaudí, la construcció de la Sagrada Família, la vida de Miró, la de Picasso, la Guerra Civil; em preguntava si la ciutat va ser bombardejada, què va passar entre el 1936 i el 1939”, va explicar ahir als mitjans de comunicació.

A partir d’aquests interrogants va construir el llibre, com una combinació de crònica quotidiana i capítols històrics. “El llibre és una fotografia dels anys vuitanta i, al mig, hi ha capítols d’història.”

Hi combina observacions personals amb referències històriques i literàries, alhora que dialoga amb figures com ara Mercè Rodoreda, Juan Marsé, Manuel Vázquez Montalbán i, entre d’altres, amb George Orwell, a qui evoca ja des del títol, jugant amb Homage to Catalonia.

L’autor va comentar que a la fira dominical de llibre de vell del mercat de Sant Antoni “pots veure els mateixos llibres, el mateix ambient, pràcticament les mateixes persones de fa 50 anys”. En canvi, va lamentar el canvi de la Rambla. “La idea de passejar amb els teus fills un diumenge a la tarda, sota els arbres, s’ha acabat. És trist, perquè era una cosa molt bonica.” “El turisme va destruir Lloret de Mar i ara destruirà els carrers de Barcelona”, va afegir.

Va presentar una segona novetat, Memòria distant, amb traducció de David Cuscó per a Arcàdia. Un assaig sobre la seva relació amb el càncer. Un dia va pensar la frase “Tot va començar amb les meves pilotes” –fent referència al càncer de testicles que ha patit–, “i vaig fer un assaig per fer broma, no volia que fos trist”.

Algun dia, Barcelona hauria de fer un homenatge a Colm Tóibín, s’ho mereix de sobres.