música
La Cantada de Calella no acabarà amb ‘El meu avi’ per primer cop en 58 edicions pel vet a Ortega Monasterio
El nét del compositor considera que l’Ajuntament de Palafrugell “no ha tingut en compte la presumpció d’innocència a l’hora de trencar aquesta llarga tradició”
La Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell no acabarà amb El meu avi per primer cop en 58 edicions, després de la polèmica generada pel documental Murs de silenci, que vincula el seu compositor, Josep Lluís Ortega Monasterio (1918-2004), amb un cas d’explotació sexual de menors, arran del judici que el 1992 va implicar els propietaris del club Gran Escala 2000, de Ventalló, i polítics i empresaris de la zona.
“Vam dir que reflexionaríem sobre si calia renovar-lo i considerem que toca”, ha dit l’alcaldessa de Palafrugell, Laura Millán. El tema se substituirà per tres clàssics de l’havanera –com són Mariner de terra endins, de Narcís Oliver i Josep Bastons; La bella Lola, de tradició popular; i La gavina, de Frederic Sirés i Puig– “en homenatge a compositors vinculats al municipi”. La cantada es farà el 5 de juliol i hi actuaran Neus Mar, Peix Fregit , Port-Bo i Terra Endins.
La resposta de la família
Koldo Ortega-Monasterio, nét del compositor, es va reunir ahir a l’alcaldessa de Palafrugell per intentar que es reconsiderés la decisió d’eliminar El meu avi del programa de la cantada. “Prèviament li havíem enviat una carta en què li dèiem que se’ns havia d’escoltar sobre aquest tema. L’Ajuntament no ha tingut en compte la presumpció d’innocència del meu avi i ha decidit trencar una tradició de gairebé seixanta anys”, explica Koldo. “Puc acceptar que un grup decideixi no cantar cançons del meu avi, però crec que un Ajuntament no hauria de prendre una decisió d’aquest tipus, a més tenint en compte que José Luis Ortega Monasterio va ser un dels grans impulsors de la cantada de Calella. No té sentit que quan va compondre El meu avi a final dels seixanta, la cançó superés la censura franquista, i el 2025 hagi estat víctima d’un altre tipus de censura”.
Koldo Ortega-Monasterio recorda que el seu avi, militar d’ofici, va ser jutjat el 1978 per un tribunal d’honor militar, que el va separar de l’exèrcit, basant-se en la seva suposada vinculació a un negoci de prostitució, però amb un rerefons en què es barrejava també la seva vinculació prèvia a la Unió Militar Democràtica. Un any després, Ortega Monasterio va presentar una querella criminal per un presumpte delicte d’injúries i calúmnies contra el capità General d’Aragó, Antonio Elizegui Prieto. El 1984, Ortega Monasterio va ser rehabilitat a l’exèrcit –i homenatjat en un acte públic–, gràcies a una sentència que es va considerar el final dels tribunals d’honor militars.
Recentment, la família Ortega Monasterio ha presentat una demanda civil contra els autors del documental Murs de silenci per intentar rehabilitar l’honor del seu avi. “Des de TV3 se’ns ha dit que en el documental no s’afirma que el meu avi estigués relacionat amb cap delicte de prostitució o proxenetisme, i que ells no es fan responsables del que n’han dit posteriorment alguns mitjans sensacionalistes. En qualsevol cas, la justícia té els seus ritmes. De fet, l’audiència prèvia, en què no es podrà acordar res encara, no la tenim fins el febrer del 2026”, explica Koldo.