Rafael R. Villalobos porta a Peralada ‘Genius loci’, una reflexió sobre la natura, la fragilitat i l’equilibri vital

El director d’escena, dramaturg i escenògraf Rafael R. Villalobos (Sevilla, 1987) portarà el dissabte 5 de juliol al Festival de Peralada la seva producció Genius loci, que s’inspira en el llibre The lost garden del jardiner i filòsof Jorn de Précy, i que reflexiona sobre la natura, la fragilitat i l’equilibri vital, així com també sobre l’espiritualitat amagada en el caos. Protagonitzada pel reconegut contratenor Xavier Sabata, l’obra compta amb la complicitat del tiorbista Jonas Nordberg i amb una posada en escena poètica en què participa l’artista visual Cachito Vallés. Villalobos explica que es tracta d’un text “molt contemporani” sobre quelcom “profundament humà” com és “la por al canvi i a tot allò desconegut”.

Tot va començar quan el llibre El jardín perdido (Elba, 2018), de Jorn de Précy, va caure en mans de Villalobos que reconeix que es va “enamorar” de la història i de seguida va trucar Sabata per dir-li que n’haurien de fer una peça. Aquesta voluntat es va materialitzar quan Oriol Aguilà, director del Festival de Peralada , va contactar amb ell per parlar del festival i de la programació d’enguany.

“Li vaig dir: vull transformar aquest llibre indescriptible en una peça escènica”, relata el creador, “i em va dir que endavant”. No és la primera vegada que Villalobos porta el seu material al festival empordanès, ja que també hi va presentar la seva primera obra. “Em sento molt recolzat perquè em donen llibertat i confien en mi”, sosté, “és una confiança que es converteix en una gran responsabilitat però que també és reconfortant”.

Segons Villalobos, que signa Genius loci juntament amb Sabata, una de les coses que més el van atrapar és “l’esperit” del personatge interpretat pel contratenor. “Un personatge que podria tenir entre 8 i 80 anys perquè és un senyor decadent que reflexiona i, a la vegada, un nen que mai perd la curiositat”, detalla.

El més impactant de la proposta, però, segons el creador, és la seva vigència. “Les pors que expressa el llibre són compartides per nosaltres, hi ha alguna cosa d’aquesta visió apocalíptica del futur i aquesta nostàlgia per un futur innocent que ens omple i desapareix, jo almenys m’ho sento molt meu”, admet.

Pel que fa a la posada en escena, apunta que s’ha buscat mantenir “l’esperit del llibre”. “És una peça teatral, de dansa i també un concert”, insisteix, “escapa de tota definició”. A la pràctica, presenta un monòleg, que a vegades es transforma en un diàleg entre un senyor que reflexiona sobre el món i el seu jardiner. Tot plegat impregnat de música vocal anglesa, que es nodreix amb les aportacions de Liam Byrne i Cachito Vallés.