Veus per descobrir, per fruir, per viure

Divendres, segona jornada del 21è (a)phònica, el Festival de la Veu de Banyoles, un d’aquells festivals amb coherència en el programa i una identitat pròpia molt marcada. La idea és fer un circuit de vespre-nit en què, inevitablement, s’hi superposen concerts organitzats a diferents punts de la capital del Pla de l’Estany, i arribem on podem.

Comencem cap a les 7 del vespre amb una de les actuacions del Tast de Concerts, cicle paral·lel a la programació oficial, protagonitzat en aquest cas pel bisbalenc Lecocq, a la plaça que hi ha davant del gastrobar Can Pericus. Mentre a l’Auditori de l’Ateneu, hi actuava la poetessa Blanca Llum Vidal amb el suport musical de Los Sara Fontan, Enric Mont Lecocq (nom complet) i la seva banda –tota una ambaixada bisbalenca que inclou els dos membres de b1n0, Emili Bosch i Malcus Codolà– van presentar les cançons del seu primer àlbum, Sous la glace / Sota el gel (2024) i el recent EP Volaille / Aviram, fluctuant, com ja es pot intuir pels dobles títols dels discos, entre el català i el francès, en una proposta sovint dominada per una dolça malenconia, ideal per a un vespre d’estiu. Tant amb el quintet, com puntualment sol o en duet, l’aventurer Lecocq viatja amb encert de la fragilitat a contundents paisatges rítmics.

Següent parada, a tocar de l’estany, el concert de Roger Mas amb la Cobla Sant Jordi, al Club Natació Banyoles. Ja se n’ha parlat molt d’aquest projecte únic i meravellós i dels seus dos discos, separats per dotze anys, així que només tornarem a constatar l’encert de la fórmula i d’un repertori que va de La canzone dell’amore perduto, del gran Fabrizio De André, a La Llorona i La Santa Espina. Mas va agrair a Francesc Viladiu, director de l’ (a)phònica , per haver propiciat el seu retrobament amb la cobla per al Vol. 2.

Per al final, la gran descoberta de la nit, a La Muralla: Manteca Groove Corp, una banda banyolina molt jove, articulada al voltant del raper i productor Dani Entreliti Morante (97onzas, recent campió català de rap improvisat) i el DJ Cesc Tarradas, Zangiff. Amb dues veus femenines, el saxo de Martí Cabarrocas i la guitarra de Grabu, van muntar un show de categoria: hip-hop implacable enriquit amb bones idees i cap prejudici estilístic. Adala va tancar la nit amb el seu reggae compromès.