Joan Llinàs ofereix la Mallorca turística en clau reflexiva

Joan Llinàs Cuadros (Cala Bona, 1985) és professor de filosofia. Fa uns sis anys que va començar a publicar articles de cultura mallorquina i música a diferents espais. Ara, en el seu temps lliure, sobretot durant les vacances, escriu. I, per ell, escriure també és reflexionar. La mostra la tenim en el seu llibre de debut, Hotel Universal, publicat per La Magrana.

L’editorial parla de relats, però el mateix autor admet que “l’etiqueta és complicada de definir”. “M’agrada novel·la fragmentada, com dius; són les 24 hores que passen els personatges dins d’un hotel d’ambient familiar que podria ser qualsevol, de Mallorca o de la Costa Brava” i alguns personatges salten de relat en relat, o de fragment en fragment.

Hi ha una altra característica que cal remarcar, la hibridació amb l’assaig. “Al llibre hi ha una mescladissa d’històries i de moments assagístics amb què pretenc donar més profunditat. Per a les parts d’assaig m’he hagut de documentar, puntualment, per a l’altra no, perquè són històries que m’han explicat testimonis o que jo mateix he viscut, perquè mentre estudiava Filosofia a Barcelona, els estius treballava a l’hostaleria, a cala Millor”, detalla Llinàs. “Tenia dues llibretes. Una per a les reflexions més filosòfiques, antropològiques, sociològiques, amb què miro el turisme d’una manera més conceptual i profunda. L’altra llibreta era per a les històries personals que jo sabia que tenien molta potència literària. L’editora, fent una bona feina, em va dir que podia confluir el contingut de les dues llibretes. I això vaig treballar.”

“Si aconsegueixes mirar aquelles històries amb una distància més analítica, queden il·luminades amb una llum literària molt potent”, insisteix. Històries com ara foravilers que es converteixen en Elvis Presley, guies turístiques que van de matances, taxistes als quals la fatalitat els ha fet flâneurs nocturns dins l’hotel, tècnics de manteniment que viuen el final del món en què van créixer, turistes que curen les seves misèries repetint la mateixa rutina...

El món de l’hotel, del turisme, es podria dir que li ve per via genètica, a Llinàs. “La meva àvia, que era suïssa, va venir a Mallorca a finals dels anys cinquanta i va ser de les primeres guies turístiques que hi va haver a l’illa. Va conèixer al meu avi i junts van fundar l’hotel Universal. Tots dos són vius, encara”, cosa de la qual ens n’alegrem.

“El títol del llibre és un homenatge a aquell hotel però tot el que hi narro no està basat en aquell hotel. Sí que hi ha alguns personatges que formen part de la seva història. Algunes històries són inventades, altres recreades d’històries apòcrifes que s’expliquen pel meu poble i també n’hi ha de 100% reals, com la del director que es va convertir en un Elvis Presley decadent i la del cambrer vingut de la península que va muntar un equip de futbol per jugar contra un equip anglès”, explica l’autor.

El canvi de Mallorca en els darrers 75 anys és brutal. El turisme aporta diners però malmet paisatge i cultura tradicional. “Solucions no n’hi ha, però cal constatar el que passa. El meus avis m’han explicat que als anys seixanta els turistes eren únics, una família amb què establien una relació, una germanor. I ells també anaven a visitar-los a Anglaterra o a Alemanya. Els anys vuitanta i noranta, quan el negoci es fa gros, els grans hotels copen l’oferta i es converteixen en grans companyies que mercantilitzen l’experiència del turisme, la deshumanitzen. Potser soc un romàntic, però m’agrada més el que hi havia abans. Tenien contradiccions, però això passa en tot, en política, en tecnologia... Soluciones un problema i en generes un altre que no havies previst”, opina.

Al llibre també mira d’establir la diferències entre el viatger i el turista. “La democratització del turisme l’ha dut a la mercantilització, a Mallorca i a tot arreu.” Per evitar-ho, proposa una ètica, prendre consciència com a viatger de determinades tries que ens pensem que son nostres i ens han inculcat. Però no és gens fàcil evitar el turisme de masses amb el sistema de vacances generalitzat, els límits econòmics que afavoreixen el low cost i el bombardeig que hipnotitza (o deixa estúpid) de les xarxes socials.

Una mostra de com és de complicat tenir una ètica com a viatger i fins i tot aventurer és l’Everest, on es diu que en algun moment s’ha hagut de fer hores de cua per accedir al cim, fer-se el selfie de rigor i tornar a baixar...

Hotel Universal és un llibre amb històries descrites amb claredat, sense trucs narratius, i fragments d’assaig, perquè a Joan Llinàs li agraden els autors que fan aquest híbrid, com ara Wolfram Eilenberger, Benjamin Labatut, Michel Houellebecq, Maria Gainza... “La literatura en què el que importa és el que passarà a la trama no m’interessa tant, m’agrada més la que aprofundeix. En comptes de l’entreteniment, prefereixo la literatura que toca veritats a través de la ficció, que és el que ha de fer”, conclou.