“El MNAC és el que millor garanteix la difusió de les pintures de Sixena; també per als aragonesos”

El catedràtic del departament d’història de l’art de la Universitat de Valladolid Fernando Gutiérrez Baños està vivint amb neguit el conflicte de les pintures murals de Sixena. Especialista en art medieval, preferentment de l’època en què van ser creats aquests murals “sense parangó a Europa”, tem per la seva preservació si finalment s’acaben reubicant al monestir. “Tècnicament el trasllat em genera molts dubtes perquè estem parlant d’una obra que va ser sotmesa a unes circumstàncies extremes, quan va ser cremada el 1936. No són unes pintures com altres que van ser arrencades, per posar un exemple ben conegut, no es poden comparar amb les de la Vall de Boí”, raona.

El debat tècnic, però, el deixa per als conservadors restauradors. Per la seva formació i activitat científica amb recorregut internacional, el que a ell el preocupa és l’obra des del punt de vista històric, patrimonial i social, aspectes que han quedat relegats en un cas que, subratlla, està corroït per la politització. Per a aquest catedràtic de la Universitat de Valladolid, un tema clau que s’ha esquivat és el de l’accessibilitat. “Fins i tot per als aragonesos és més fàcil veure els murals al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) que no pas al monestir, situat en un lloc desangelat, al desert dels Monegres”, anota. Si, posa per cas, un ciutadà de Saragossa vol visitar-los, arriba a Barcelona en una hora i mitja còmodament en tren. El mateix ciutadà, per anar al monestir, no té més remei que agafar un vehicle propi i el trajecte és més llarg i tortuós. “A més, el museu barceloní està obert de dimarts a diumenge, mentre que el monestir ho fa molt pocs dies, en un horari molt reduït i cal fer reserva prèvia”, argumenta, per sentenciar: “El MNAC és el que millor garanteix la difusió d’aquest bé cultural de primer nivell; insisteixo, fins i tot per a les persones d’Aragó.” Si es traslladessin a Sixena, el número de visites que rebrien disminuiria dràsticament. I deixarien d’estar en un aparador internacional.

Gutiérrez Baños demana sentit comú a tots els que estan instigant el conflicte. El poble de Vilanova de Sixena ha perdut un terç de la seva població des del 2000. Quina infraestructura tècnica i humana hi haurà permanentment al monestir per cuidar les pintures? “Quan es parla de restituir les obres d’art als seus llocs d’origen, sempre cal que ens fem preguntes. Hi haurà un conservador i un restaurador a cada poble? Estem disposats a fer aquesta inversió per desmantellar els museus?”, assenyala l’historiador de l’art, per a qui, de tots els interrogants que planteja l’operació de Sixena, n’hi ha un que l’incomoda especialment. Si amb sort no es malmeten durant el desmuntatge i el viatge al cenobi, què serà dels murals d’aquí uns anys quan ja no tindran els focus polítics i mediàtics a sobre? Qui els controlarà? Qui els visitarà?

Gutiérrez Baños celebra les iniciatives per posar en valor monuments en decadència. “Hi ha moltes opcions per fer-ho que no impliquen el retorn de les obres d’art. Les propostes de reconstrucció virtual són les més adeqüades. I en el cas de Sixena a més amb l’abundant documentació que es conserva de l’estat de les pintures abans de la guerra”, rebla.