“El MNAC és el millor museu per entendre com eren les esglésies romàniques i del primer gòtic”

Justin Kroesen, catedràtic d’història cultural de la universitat de Bergen i conservador de la col·lecció d’art del museu universitari d’aquesta ciutat de Noruega, està al cas del conflicte de les pintures murals de la sala capitular del monestir de Sixena perquè té estrets vincles amb la comunitat d’historiadors de l’art catalans. Per contra –ens diu quan hi contactem per telèfon– no creu que sigui un afer que s’estigui debatent en els fòrums internacionals, o almenys a ell no li ha arribat. Kroesen, prudent, pensa que l’enfrontament entre Aragó i Catalunya ha anat massa enllà i s’ha fet presoner de la politització. “Hauríem d’estar tots callats i deixar que els únics que en parlin siguin els tècnics. Aquest cas, peculiar, necessita bons tècnics que només emetin opinions privilegiant la protecció del bé artístic. Si es deixen portar per la ideologia, no anirà bé”.

Aquest historiador neerlandès que treballa a Noruega va visitar el monestir de Sixena fa uns deu anys. Llavors no estava adaptat per rebre públic, però va tenir la sort que el deixessin accedir. No té referències de la seva situació actual. Coneix molt més bé el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). “Sempre dic a tothom que, qui vulgui entendre com era una església romànica i del primer gòtic, ha d’anar al MNAC. És el millor museu, un referent”, remarca, per afegir-hi: “Els museus de Catalunya en general, també els de Vic, Girona, Solsona, Tarragona…, tenen unes col·leccions romàniques magnífiques, i que són úniques a Europa”.

Kroesen és especialista en mobiliari, més que en pintura mural, i són aquests objectes que ornaven l’altar els que Catalunya i també Noruega han conservat, a diferència de la resta de països del continent. “A França i a Anglaterra no tenim una idea exacte de com era un altar dels segles XII i XIII perquè no s’ha preservat gairebé res. A Anglaterra, les pèrdues han estat del 100%”, anota, cosa que el fa concloure: “A Catalunya podeu estar contents perquè el que teniu és patrimoni europeu, no només català. Les obres que no ens han arribat eren exemplars similars. Un català o un noruec que viatjava a Polònia o a França a l’època medieval veia diferències en les edificacions, els costums, l’agricultura... però quan entrava en una església se sentia com a casa.” D’aquesta particularitat catalanonoruega, el Museu Episcopal de Vic va presentar el 2020 l’exposició Nord & Sud. Art medieval de Noruega i Catalunya 1100-1350, de la qual Kroesen en va ser un dels cocomissaris.

No ha canviat de tema en la nostra conversa telefònica a propòsit del litigi de Sixena. El que Kroesen diu està relacionat amb la controvèrsia sobre el trasllat del conjunt pictòric que custodia el MNAC. El debat és d’extrema actualitat arreu: la restitució de les obres d’art als seus llocs d’origen. “El millor és que es conservin als emplaçaments per als quals van ser concebudes, però no sempre ha estat possible. No hem d’oblidar que els museus han rescatat moltíssimes d’aquestes obres desplaçades. Els museus han salvat gran part del patrimoni”. “És una qüestió amb dues cares”, insisteix. Les condicions dels contextos originals s’han de tenir ben presents per activar els retorns, assenyala. En el cas de Sixena, és el més delicat. “L’important no és que les pintures estiguin aquí o allà sinó que on estiguin es preservin perquè les puguem llegar a les futures generacions. Són patrimoni universal, no pertanyen ni a uns ni a altres, i ens enriqueix a tots”, rebla.