Arquitectura

arquitectura

Bangolo: l’originalitat consisteix a tornar a l’origen

“Del no-res no surt res, podrem descobrir millor el que busquem: d’on pot ser creada cada cosa i com tot s’esdevé.” Ho va escriure fa més de dos mil anys Lucreci a De rerum natura (De la natura de les coses) i ho subscriu l’arquitecte Oriol Roselló a través un llibre que vol ser un compendi de la seva trajectòria vital i professional vinculada al respecte per les tècniques constructives i els materials tradicionals, la bioconstrucció i l’arquitectura saludable i de quilòmetre zero. Res surt del No-res (Cal·lígraf) té un marcat sentit biogràfic, però sobretot, com ell mateix ho defineix, “és més aviat una teràpia i una introspecció”, que recull i ha transcrit el periodista Juan Jesús Aznar. “He arribat a un replà de l’escala, ideal per fer un punt i a part, saber d’on vinc i cap on vull anar en plena maduresa”, afegeix Roselló.

Joan Roca, el cuiner que juntament amb els seus germans van confiar a l’aleshores desconegut arquitecte la restauració de l’emblemàtic Mas Marroch –obra medul·lar que exemplifica l’estil arquitectònic de Roselló–, explica al pròleg que en un món on el canvi climàtic i la sostenibilitat s’han convertit en temes crucials per a la supervivència del planeta, l’arquitectura sostenible “emergeix com una necessitat imperiosa”. Com descriu, el llibre està escrit des de l’experiència i la passió, alhora que és una exploració profunda i pràctica sobre com es pot construir de manera responsable, utilitzant materials locals i respectant l’entorn natural. “Aquesta manera d’entendre l’arquitectura no és una moda passatgera, és un enfocament necessari i urgent per assegurar que les nostres construccions no perjudiquin el planeta”, destaca el xef català.

En aquest viatge cap a un futur més sostenible, tot té un origen. Arquitecte des de l’any 1993 sorgit de l’Escola del Vallès després de residir una llarga temporada a Oregon (Estats Units) –on va arribar a restaurar la residència familiar–, va mantenir un estret vincle amb el Politècnic de Milà durant l’etapa formativa i amb Arquitectes Sense Fronteres s’estableix a Bangolo (Costa d’Ivori), viatge que el marcaria per sempre més: “Allà vaig aprendre dels seus artesans a construir amb materials de proximitat, a construir habitatges amb el que la terra t’ofereix”. Que el seu estudi d’arquitectura, ara ubicat a Sant Joan de Mollet (Gironès), porti el nom d’aquella localitat africana, ja ho diu tot. Amb una mirada antropològica i l’aposta pels materials ancestrals i les tècniques tradicionals afronta després els primers encàrrecs de restauració de masies, que culminaran amb alguns dels seus projectes emblemàtics.

El llibre és també una crida a tots els professionals de l’arquitectura i la construcció a reconsiderar els seus mètodes i materials, a adoptar pràctiques més verdes i a contribuir activament a la lluita contra el canvi climàtic.

Utilitzant estudis de casos reals i exemples pràctics, Roselló ens mostra com l’elecció de materials locals no només redueix la petjada de carboni, sinó que també promou l’economia local i la identitat cultural de les comunitats. Cada projecte que es presenta és un testimoni de com és possible construir amb respecte per la natura i al mateix temps crear espais funcionals i bells.

LA FRASE

Oi que volem ous de gallines felices? Doncs per què no es fan cases amb paletes feliços?
Oriol Roselló
ARQUITECTE


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia