TEATRE
El Lliure de Manrique amplia l’arc de creacions i autories pel curs vinent
Àlex Rigola torna al format gran amb ‘El mestre i Margarida’
Nao Albet i Marcel Borràs debuten en l’òpera amb el suport del Liceu
Julio Manrique integra el Teatre Lliure a ElPetit, i a Flaix de tardor i es manté a Dansa metropolitana
Ça Marche crea pel programa de diversitat ÀnimaLliure, que suma tres títols internacionals
Si en la primera temporada de l’equip de Julio Manrique (cuinada en només quatre mesos) es percebia rescatar projectes de famílies artístiques properes, la temporada 2025/26 del Teatre Lliure ha obert molt més els braços: L’han feta Més Lliure, com proclama el lema, per ampliar productors estatals i internacionals. La temporada anterior, que tot just acaba avui, ha donat unes dades d’assistència molt elevades: El 88% d’ocupació i 119.000 espectadors, 31.000 entrades més que la temporada final de Juan Carlos Martel. Més enllà dels bons resultats de taquilla, als teatres públics se’ls hi ha d’exigir que siguin espais d’oportunitats. I la temporada vinent, el Teatre Lliure, programa en mà, ho és. S’han exhuarit els 1500 abonaments a cegues, fet que demostra la confiança del públic a la programació (el curs passat ban batre rècords amb 3.821 abonaments). Caldrà veure com despleguen la celebració dels 50 anys del naixement del Teatre Lliure, que es desplegarà la tardor del 2026.
A la Sala Fabià Puigserver, cal aplaudir el trasllat d’El día del Watusi (amb un repartiment renovat, s’havia fet al Lliure de Gràcia l’abril del 2024). Passen de 200 a 400 espectadors per passi i hi ha temporada tancada al Madrid, posteriorment. Àlex Rigola torna al gran format (El mestre i Margarida): Des del comiat de la direcció del Lliure, pràcticament, Rigola s’havia centrat en el teatre de proximitat, que ha derivat amb la creació del Heartbreak Hotel Teatre. Baró d’Evel, que ja havia meravellat amb Falaise (2019), torna amb Qui som? (Teatre Grec, 2024). Julio Manrique retorna a l’autor de Jerusalem (Teatre Grec, 2019), Jez Butterworth, que, a El barquer, confronta una relació familiar a la granja, enmig del conflicte polític a Irlanda, al 1981. Nao Albet i Marcel Borràs faran la primera aposta operística entre el Lliure i el Liceu amb Els estunmen: una aventura de dolor i venjança d’una especialista de gravacions de risc al cinema. L’obra farà temporada al Canal, amb el suport del Teatro Real. La Puigserver tancarà amb una revisió dels mites Contra Antígona a càrrec de Victoria Szpunberg (La tercera fuga, Imperatiu categòric, El pes del cos) i Andrea Jiménez (Casting Lear, Tota aquesta por que ara tinc). També tindrà versió en castellà a Madrid. Coup fatal, d’Alain Platel (dins de Flaix de tardor Barcelona), la programació d’Elpetit (el Lliure s’integra al festival de primera infància que impulsa laSala de Sabadell), un drama sobre la responsabilitat dels fills de migrants a Valentina i Calentamiento de Rocío Molina i Pablo Messiez (dins de Dansa Metropolitana) tanca el cartell a la sala principal.
Al Lliure de Gràcia, se situen els treballs internacionals d’Ànima Lliure, un cartell que va estrenar-se l’any passat sota l’impuls de Clàudia Cedó i Escenaris Especials. La vie invisible parla del testimoni d’un home que recorda l’últim que va veure abans de perdre la vista en un accident de trànsit fa tres dècades; La vie secrète des vieux mostra testimonis de gent gran molt diversa sobre l’amor i la sexualitat a l’última etapa de la vida. Lucía del Greco debuta al Lliure amb una adaptació de Little women, de Louisa May Alcott, una obra fundacional de la literatura feminista. Gabriel Calderón repeteix amb Joan Carreras (després del monòleg Història d’un senglar) al costat de Pere Arquillué, Laura Conejero i Daniela Brown. Representen una situació distòpica: El teatre el protagonitzen uns robots; els humans és limiten al ser tècnics. També és tràgicament fantasiosa la conversa, l’any 2077 entre un pare i una filla que viuen a la Terra i a Mart, respectivament. Es percep que, a més dels 255 milions de quilòmetres que els separa, hi ha altres raons que els distancia. Tiago Rodrigues (Cor dels amants ha estat molt aplaudida) és l’autor i director de La distance. Clara Segura dirigirà per primer cop al Lliure. Serà un text de Marc Artigau (Una festa a Roma) que protagonitzen dos històrics del Lliure: Marta Angelat i Lluís Marco. CaboSanRoque commuta Bud Bunny i el Don Giovanni de Mozart en una instal·lació en clau d’òpera experimental. Mil tres, say cheese coincidirà amb Els estunmen. Més debuts al Lliure: Anna Serrano dirigirà L’autora, d’Ella Hickson, amb Nausicaa Bonnín de protagonista. El personatge vol fer la revolució per superar la construcció de ficció dels homes.
Al circuït de gires, cal apuntar que Imperatiu Categòric es presentarà la temporada vinent a Madrid i que també es treballa perquè torni L’herència pel 2026/27 amb una possible adaptació castellana a Madrid.
L’Espai Lliure, les perles a descobrir
Dels 28 títols, 10 són a L’Espai Lliure (i la trilogia ‘millenial’ de Miquel Mas Fiol consta com a una). És on hi ha les perles a descobrir (o a legitimar des del Teatre Lliure).
Aurora Bauzà i Pere Jou fan el seu primer treball per a canalla (‘Fosca’). Romina Paula s’inspira en ‘El Zoo de vidre’ per a presentar a Flaix de Tardor ‘El tiempo todo entero’. Mas Fiol trasllada obres de Voltaire, Goethe i Victor Hugo en una actuació delirant i lúcidament coherent.
Carol López farà una dramatúrgia (‘Manifest Mangione’) amb alumnes de l’Institut del Teatre sobre l’assassí d’un director executiu d’una assegurança (Brian Thompson): Quan es descobreix el cas l’agressor, Luigi Mangione, es converteix en un heroi tot i el crim. Ça Marche signa la producció Ànima Lliure a partir de la conversa de persones sordes en llengua de signes català i castellà. Sota aquest paraigua es presenta un duet de germans bessons en què conviuen amb la paràlisi cerebral d’un d’ells. Las Huecas tenen espectacle nou: ‘Riure caníbal’, que, posteriorment, farà temporada a Madrid. Aina Tur i Glòria Balañà fan una dramatúrgia a partir del llibre ‘Dones valentes’ de Txell Feixas, que recull testimonis del Pròxim Orient. La companyia basca de teatre familiar Marie de Jongh imagina com la natura va envaint una oficina de treball, i Ferran Utzet rescata el dramaturg Jon Fosse (Premi Nobel de Literatura 2023), protagonitzat per Guillem Balart i Mercè Pons (‘El fill’).
En l’apartat educatiu, Íntims produccions capitalitza l’Escena Pilot i José y Sus Hermanas serà la companyia d’EnResidència als instituts de Barcelona.