Peluso regna i el club s’encén

Encara amb la son a sobre després d’una nit maratoniana, des de les 10 del vespre fins a les 7 del matí, costa descriure amb paraules una segona jornada del Sónar de Nit que va tenir de tot: moments de màxima delicadesa, bogeria col·lectiva i comunió total del públic.

Nathy Peluso va obrir el SónarClub amb un espectacle de gran format que va sorprendre per la seva posada en escena minimalista i cuidada: només ella, tres ballarins i una banda amb baix, bateria, guitarra i teclats, que donava solidesa i potència als arranjaments en directe. El concert va girar entorn del seu darrer disc, Grasa, i va estar estructurat en tres actes, amb una direcció escènica molt teatral. Peluso ,argentina establerta a Barcelona, va demostrar, una vegada més, una presència escènica ferotge i elegant. Una estrella en plenitud que, a més de presentar el seu nou projecte, va regalar èxits com Sana Sana, Mafiosa o la seva reinterpretació de Vivir así es morir de amor a un públic absolutament entregat.

Al SónarCar x Boiler Room, la nit va continuar amb Dokku, del col·lectiu Garage Kids, que va captivar el públic amb un set impecable de UK garage. Hi va haver també freestyle en català, un gest molt a celebrar en un festival on, sovint, la presència de la nostra llengua és pràcticament inexistent. Aquest moment va ser una injecció d’aire fresc i un espai de reconeixement per a la cultura urbana d’aquí. Després va arribar Six Sex, artista argentina que porta el ravetón per bandera: una fusió de reggaeton, dancehall i cultura rave que barreja sensualitat, humor negre i provocació.

Més tard, Club Grasa, el nom del b2b2b entre Nathy Peluso, Chris Collins i Afri K, va fer parada al mateix escenari. Aquesta sessió especial servia com a aftershow de la mateixa Peluso, inspirat en l’EP de remescles del seu darrer disc. Tot i que ella no punxava directament, ballava, cantava i animava la cabina i el públic, convertint l’espai en una celebració d’estètica clubbing i orgull africà amb un toc llatí. Acompanyada pels dos referents del col·lectiu Zsongo Club, la sessió va oferir ritmes afrocaribenys i molt d’espectacle, una proposta que cal destacar per la seva importància simbòlica i artística dins el marc del Sónar.

El moment més multitudinari de la nit va arribar amb el B2B de Skrillex i Blawan al SónarPub, una fusió inesperada però totalment funcional. El públic desbordava l’espai i gairebé no hi cabia ni una agulla, fet que feia pensar que potser hauria sigut millor situar-lo al SónarClub. Tot i això, el set va funcionar de meravella; va ser un viatge guiat a través dels gèneres de l’electrònica amb baixos esfereïdors, bombos contundents i alguns dels hits més coneguts d’Skrillex.

La clausura va anar a càrrec de Dee Digs amb Ultra Naté, una sessió que va aconseguir mantenir l’ambient eufòric fins al final de la nit. Les vocals en directe d’Ultra Naté, la seva energia magnètica i temes com Free o una versió celebradíssima d’Ain’t Nobody de Chaka Khan van deixar un somriure imprès als rostres de tothom que encara aguantava dempeus a les set del matí.