Una pedrera romana descoberta a Montjuïc quedarà destapada al pàrquing

La intervenció arqueològica preventiva al districte de Sants-Montjuïc, durant les obres de construcció d’un edifici plurifamiliar ha permès documentar un front de pedrera d’època romana datat entre els segles II i I aC. Confirma la troballa del 1990 i esdevé una de les pedreres més antigues de Catalunya i d’Europa. El valor de la troballa ha convidat a conservar un tram de 8 metres de longitud i 3 metres d’alçada a la segona planta soterrània de l’edifici en construcció a l’edifici situat al carrer dels Ferrocarrils Catalans, 11-19. Paral·lelament, s’han dut a terme treballs de fotogrametria per generar un model 3D del conjunt, amb finalitats didàctiques i d’investigació.

Els treballs, que van començar a l’octubre, han permès identificar un tram de pedrera de gres blanc quarsític del Miocè, amb unes dimensions màximes de 30 metres de llargada, 5 metres d’alçada i 4,5 metres d’amplada. Aquesta explotació a cel obert mostra clares evidències de tècniques d’extracció romanes, com marques de pic, tascons i restes de ferro incrustades a la roca, que podrien correspondre a eines de percussió o estructures de suport com bastides o grues.

La pedrera forma part del conjunt d’explotacions de la muntanya de Montjuïc, que des del període ibèric i especialment durant l’època romana, va esdevenir la principal font de pedra per al Pla de Barcelona i altres colònies com Baetulo (Badalona) i Iluro (Mataró). Aquesta nova troballa confirma la continuïtat del front de pedrera ja documentat l’any 1990, que aleshores va revelar un tram de 50 metres de llargada i 10 d’alçada.

L’empresa arqueològica AGER, ha identificat una seqüència estratigràfica d’abocaments d’ús domèstic d’època ibèrica (segle III aC) sobre estrats de rebuig de la pedrera romana (segle I aC). Aquesta inversió s’explicaria per l’excavació de nivells ibèrics durant l’explotació romana en cotes més altes, que haurien estat posteriorment abocats sobre les zones ja explotades.

Per la Dra. Anna Gutiérrez Garcia-M., cap de la Unitat d’Estudis Arqueomètrics de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) i especialista en pedreres romanes, es tracta “d’un tipus de jaciment poc conegut i rarament excavat, ja que sovint passen desapercebuts o queden emmascarats en el paisatge. D’aquí que s’erigeixi en un destacat element del patrimoni arqueològic, no només de Barcelona sinó del conjunt de Catalunya i fins i tot europeu.”La datació de la pedrera provisional, la vincula amb els primers moments de la fundació de Barcino i amb l’inici del procés d’urbanització romana a Hispània. Gutiérrez destaca que “no és fins a l’Alt Imperi que es dona el moment àlgid d’explotació de materials lapidis, vinculat principalment a la monumentalització dels espais públics urbans”.