gastronomia
Mor Paco Solé, propietari del 7 Portes
Impulsor de la col·lecció ‘Receptaris històrics de la cuina catalana’, amb l’objectiu de publicar tots els receptaris significatius que s’han escrit sobre la cuina catalana des del segle XIV fins a l’actualitat.
Francesc Solé i Parellada, propietari de l’emblemàtic restaurant 7 Portes de Barcelona, ha mort aquest dijous, als 81 anys, segons ha fet saber l’Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició: “Avui és un dia molt trist per la nostra Acadèmia. Una pèrdua irreparable per la gastronomia i la cultura catalana”. Era tiet de la cuinera Ada Parellada.
Solé va néixer a Barcelona el 1944 quan la seva família ja era propietària de l’emblemàtic restaurant situat als Porxos d’en Xifré. Va ser el 1836 quan el 7 Portes va situar-se al lloc on és ara, i s’anomenava així en al·lusió al nombre d’entrades que tenia. La seva propietat va anar passant per diverses persones fins que va arribar a l’avi de Paco Solé. Des d’aleshores el restaurant va quedar-se dins la família, passant a mans primer del pare i des del 1980 a ell: “A set anys van posar-me darrere el mostrador, a catorze vaig passar al menjador, després vaig fer de cap de sala i, quan en tenia vint-i-vuit, vaig comprar el restaurant al meu pare”, explicava en una entrevista a Vilaweb.
Durant aquests anys l’establiment va convertir-se en el gran referent a Barcelona de la cuina tradicional, excel·lint sobretot en els seus arrossos, però també en altres plats com el fricandó, la sarsuela, els canelons o els suquets. A més van ser els inventors de les postres “pijama” elaborades amb flam, fruita en almívar, gelat i nata. Tot i que combinaven innovació amb tradició, no es van deixar endur pel boom de la cuina d’avantguarda impulsada per Ferran Adrià a la dècada dels 90. Fidels al seu estil, van ser servidors de bateigs, comunions, casaments, àpats de festa major, i d’un munt de personalitats famoses d’arreu del món: premis Nobel, magnats, artistes i polítics. Explicava fa anys que quan en tenia setze va veure entrar per la porta del restaurant ni més ni menys que Che Guevara. Però també deia que si d’entre tots els seus comensals s’hagués de quedar només amb un, triaria a Alexander Fleming, descobridor de la penicil·lina, que hi va dinar el 1948 quan va arribar a Barcelona a fer una conferència.
Solé era sobretot un apassionat de la gastronomia catalana. Va entendre la necessitat de preservar, estudiar i donar a conèixer els més de vuit-cents anys de tradició culinària a casa nostra. És per això que va impulsar la col·lecció Receptaris històrics de la cuina catalana, amb l’objectiu de publicar tots els receptaris significatius que s’han escrit sobre la cuina catalana des del segle XIV fins a l’actualitat. Un comitè científic supervisava i estudiava els receptaris, i el primer va ser Llibre de Sent Soví, el text culinari més antic conservat en català (1324). “Si Josep Pla deia som el que mengem, nosaltres hi afegim que també som el que llegim, perquè necessitem fer bones digestions del cos i de l’ànima”, deia Solé en la presentació de la iniciativa.
El 7 Portes va ser premiat el 2011 amb la Medalla d’Or al Mèrit Cívic per l’Ajuntament de Barcelona, i ell, l’any passat, amb el premi nacional de Gastronomia, atorgat per l’Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició.
Fora del restaurant va ser doctor en enginyeria industrial i catedràtic emèrit d’organització d’empreses de la UPC. Havia exercit de vicerector de la universitat i, entre altres, havia estat impulsor de la Fundació Politècnica, del programa Innova i del Parc Científic de la UPC. Per tota aquesta trajectòria també va rebre diversos reconeixements, com el mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya.