tot recordant
James Horner, autor d’algunes de les bandes sonores més famoses de Hollywood
Va compondre la música de més de 100 pel·lícules i va guanyar dos Oscar per ‘Titanic’
Avui és el desè aniversari de la mort d’un dels més grans compositors de la història de Hollywood, James Roy Horner (Los Angeles, 1953–Los Padres National Forest, 2015). La seva música es nodria de la simfonia, integrant sintetitzadors amb la gran orquestra, i sovint utilitzava elements de la música celta. Al llarg de la seva vida va compondre bandes sonores per a més de 100 pel·lícules i va guanyar dos Oscar, dos Globus d’or, tres premis Satellite i tres premis Saturn. Entre els seus treballs més importants hi ha Titanic (1997) i Avatar (2009), dos films que durant anys van encapçalar el rànquing de les pel·lícules més taquilleres de tots els temps. Actualment Avatar es manté com a número u i Titanic ha baixat a la quarta posició.
Fill del respectat dissenyador de Hollywood Harry Horner, va traslladar-se amb la família a mitjans dels anys cinquanta a Londres, on es va començar a formar musicalment. Dues dècades més tard va retornar als Estats Units i es va doctorar en els seus estudis de música. Posteriorment va integrar-se al mercat laboral a l’America Film Institute i el 1977 va estrenar en públic la seva primera peça de concert, Spectral Shimmers. Frustrat pel poc acolliment, va decantar-se pel cinema. Després d’escriure per a pel·lícules d’estudiants de l’America Film Institute, va implicar-se amb la productora New World Pictures i amb el director de culte Roger Corman. Va compondre per a pel·lícules de baix pressupost fins que amb Battle beyond the stars (1980) va començar-se a fer un nom com a estrella amb bon potencial. Li van proposar escriure la banda sonora de la segona part de la saga Star Trek, Star Trek II: La còlera del Kahn (1982), i ara sí, des d’aquest moment, la seva cotització va fer un salt de gegant i es va convertir en un dels compositors de referència per a les productores de Hollywood.
Si fem una llista resumida amb algunes de les seves pel·lícules més rellevants a partir d’aquell moment, caldria incloure-hi Krull (1983), Brainstorm (1983), Cocoon (1984), An american tail (1986), Aliens (1986), Willow (1988), The land before time (1988), Temps de glòria (1989), Camp de somnis (1989), Llegendes de passió (1994), Braveheart (1995), Apol·lo 13 (1995), Jumanji (1995), Titanic (1997), La màscara del Zorro (1998), L’home bicentenari (1999), The grinch (2000), Una ment meravellosa (2001), House of sand and fog (2003), Troia (2004), Flightplan (2005), Avatar (2009) i The Amazing Spider-Man (2012). I potser es podria dir que de resum no en té res, aquesta llista, però és que aquestes no són ni una cinquena part de totes les pel·lícules que va musicar.
Ara bé, el film per excel·lència sempre va ser Titanic. Amb ell va assolir els seus únics dos Oscar i la balada per a Céline Dion My heart will go on va encapçalar les llistes del Billboard durant dotze setmanes, un fet fins aleshores inèdit. La llegenda diu que la cançó va estar a punt de no ser inclosa en la pel·lícula, la mateixa Céline Dion no ho tenia clar, i al director, James Cameron, no li agradava incloure cançons amb lletra a les pel·lícules, però Horner va anar insistint fins que l’hi van acceptar. Amb 2.187.425.379 dòlars recaptats, Titanic es va convertir en la pel·lícula més taquillera de tots els temps.
Al llarg dels anys es va anar creant el seu estil personal i inconfusible. Va ser considerat un dels màxims exponents del lirisme instrumental i de la tècnica de la composició descriptiva. Els seus dissenys melòdics i harmònics oferien una música pausada, allargant les notes, i amb una personalitat melòdica molt expressiva. Alguns crítics el consideraven el millor compositor per a espais romàntics.
Tanmateix, sempre va ser una figura controvertida. Per una banda, tenia el reconeixement de gran mestre, almenys pel que fa a l’èxit comercial, però, per l’altra, rebia crítiques constants pel que es considerava “autoplagi” o, dit d’una altra manera, la repetició de part de les partitures en diferents pel·lícules. Per exemple, el tema de l’obertura de L’home bicentenari és molt similar al d’Una ment meravellosa i al de Sneakers. Un fet, però, de què no estan exempts altres grans compositors que ha donat el món del cinema.
Va morir un dia com avui del 2015, als 61 anys, després de tenir un accident d’avioneta al sud de Califòrnia.