Uns 150 conservadors rebutgen les ingerències polítiques en el cas Sixena

A la vora de 150 professionals de l’àmbit de la conservació-restauració del patrimoni cultural han signat un manifest en què, sota el títol El patrimoni no és una bandera, expressen la seva preocupació pel tractament que està rebent el cas Sixena. En el document fan una crida a un debat “serè, fonamentat en criteris tècnics i científics i allunyat de pressions polítiques, mediàtiques o partidistes.”

Les veus unides per les idees del manifest procedeixen de gairebé tot l’Estat i treballen tant en institucions públiques com en empreses privades. Des del respecte per les decisions judicials, consideren que la discussió sobre la conservació de les pintures “ha de quedar en mans d’especialistes qualificats.” El col·lectiu signant insisteix que “qualsevol intervenció sobre aquestes pintures s’ha de fer amb extrema cautela i amb garanties que no se’n comprometrà la integritat.” En aquest sentit preguen que els equips tècnics catalans i aragonesos puguin treballar “amb tranquil·litat i independència. Cal que deixin treballar amb serenitat i respecte el personal especialitzat de Catalunya i Aragó.”

“Som conscients que el patrimoni cultural constitueix una eina essencial en la construcció de les identitats col·lectives. I assumim amb naturalitat que aquest valor simbòlic forma part de la seva essència i seria, per tant, raonable el seu ús si es fonamenta en una sincera estima i cura constant. Tanmateix, des de la professió fa temps en denunciem la instrumentalització amb finalitats polítiques espúries: grapejat quan convé, ignorat gairebé sempre”, subratllen. I precisen: “L’obra en litigi no és un símbol ni una bandera que es pugui agitar segons convingui, sinó un bé cultural la integritat del qual s’ha de preservar en benefici de tota la societat, atesa la seva importància patrimonial”. Justament com a bons coneixedors del limitat esforç que les administracions dediquen a la defensa i a la protecció del patrimoni, el cas de Sixena els sembla que s’està tractant amb una “sobreactuació demagògica.”

“Lluny d’aquest soroll, l’anàlisi de la problemàtica de conservació s’ha d’abordar únicament des del pla tècnic i científic, atès que el judicial ja s’ha dirimit. Es tracta d’una intervenció amb grans incerteses i, per tant, exigeix ??una actuació serena i exquisida.” Els restauradors recorden que les pintures murals de Sixena són “intrínsecament fràgils” i que un cop van ser arrancades durant la Guerra Civil “per evitar la seva destrucció” van ser traslladades al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) “on actualment es conserven en condicions estables.”

“Tot i que no comptem amb un coneixement exhaustiu de tota la documentació tècnica, sembla obvi que la intervenció necessària per al desmuntatge, trasllat i reposició és complexa. Entenem que aquests riscos han de ser ponderats detingudament i per això reclamem un debat assossegat.” “La professió pot respondre amb èxit a qualsevol desafiament, i tant el personal del MNAC com el que treballa per al govern d’Aragó és perfectament capaç de dilucidar aquestes incerteses i planificar una solució òptima que permeti donar compliment a la sentència sense afectar la pintura mural, sempre que puguin treballar amb el temps i la seguretat requerides. S’ha de respectar aquest criteri professional i científic i allunyar-lo de l’actual pressió mediàtica, de judicis partidistes o d’opinions poc fonamentades, fins a assolir una solució consensuada pels equips professionals d’ambdues parts”, sostenen, amb un interrogant que els neguiteja: “Cal preguntar-se, però, si la solució adoptada seria assumida i respectada per totes les parts. Rebutgem qualsevol forma de coacció. Les decisions de conservació d’aquesta pintura han de respondre únicament a consensos tècnics i ètics i no a interessos polítics.”

La conservació-restauració es regeix per un “codi ètic compartit a nivell internacional, que estableix principis fonamentals que tots els professionals assumim amb responsabilitat.” Segons aquest codi, elaborat per la Confederació Europea d’Organizacions de Conservadors-Restauradors, els professionals tenen l’obligació ètica de “posar per davant la integritat dels béns culturals a qualsevol tipus de pressió externa, ja sigui política, institucional o econòmica”.