Pepe Serra: “No sabem com Aragó vol reinstal·lar les pintures de Sixena”

El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) es carregarà de més raons tècniques per entomar la fase final del litigi de les pintures murals de la sala capitular del monestir de Sixena. Així ho ha anunciat el director Pepe Serra avui, en la seva primera compareixença davant els mitjans de comunicació més d'un mes després que es fes pública la sentència del Tribunal Suprem. Serra s’ha disculpat pel llarg silenci que ha dificultat tant la feina dels periodistes catalans, però l’ha justificat perquè és un cas "atípic, sense referents" i sobre el qual planen "molts interessos". Ha deixat clar que parlava "com a director de la institució condemnada", a la qual té la responsabilitat de protegir, personal inclòs, i que evitaria donar les seves opinions personals. 

L'equip del museu, ha dit Serra, està preparant nous informes, propis i encarregats a experts externs, per fer obrir els ulls al jutjat d'Osca del perill "real, avalat científicament" que corre l'obra si es trasllada al cenobi. "Complir la sentència implica sotmetre-la a un risc molt gran de danys que no són reparables", ha emfasitzat. 

Serra ha sortit al pas de les fake news que es difonen des d'Aragó sobre l'argumentari tècnic del museu català, segons les quals els lletrats catalans ni tan sols l'han presentat en seu judicial. La veritat és que els serveis jurídics del MNAC el van incorporar al procediment "des del minut u" i, de fet, els estudis que es van elaborar el 2016 van ser determinants perquè la jutgessa aturés el retorn provisional de les pintures, tot obviant les presses irracionals que les autoritats aragoneses sempre han tingut per viure com una victòria un conflicte que han polititzat durant més d'una dècada. La magistrada haurà de prendre ara la decisió definitiva del seu destí. Un destí que, si és el cenobi, Serra avisa: "No en sabem res, de les seves condicions. No sabem com volen reinstal·lar l'obra. La responsabilitat del museu també és tenir garanties del futur de les pintures." Per què no l'hauria de tenir, aquest deure, si fa 80 anys que les cuida? 

Els treballs científics del 2016 s'han d'actualitzar perquè, una dècada després, els murals cremats el 1936 "estan igual o pitjor", si bé controlats permanentment. El museu no s'ha estat de braços plegats. El director ha revelat que van extreure unes micromostres i les van posar en un despatx per comprovar com reaccionaven en aquest ambient. Doncs, bé, en només quinze dies es van pràcticament desintegrar. A una altra micromostra de Sant Climent de Taüll no li ha causat cap efecte. Què pot passar amb els 132 metres de murals quan estiguin al monestir? Quina infraestructura tècnica i humana ha previst el govern d'Aragó? "No han publicat ni un paper." 

Serra ha admès que és una de les crisis més greus de la història del museu. I que el museu és el que hi pot prendre més mal perquè l'han posat entre l'espasa i la paret. Ha d’acatar la sentència i alhora ha de procurar que l'obra no es malmeti, perquè si sofreix desperfectes la culpa serà seva. El “que ho facin ells [els aragonesos]” que tant es predica popularment aquests dies és una irrealitat, afirma. “Tant de bo Aragó hagués presentat un pla en què assumien el trasllat. El mandat judicial ens obliga a fer-lo nosaltres”, va remarcar. I a pagar-lo. El cost seria “de sis xifres segur”. 

S’ha mostrat ferm en la seva posició, però ha sigut més diplomàtic amb els companys de viatge: els que el governen. I així i tot se l’ha entès. Que el Ministeri de Cultura, patró, no hagi encarregat un informe a l’Instituto del Patrimonio Cultural de España, és cosa "del ministre", el català Ernest Urtasun, que almenys públicament no ha mostrat cap mena d’empatia amb el museu. Tampoc n’ha mostrat el secretari d’estat de Cultura del govern d’Espanya, un altre català, Jordi Martí, del qual s’esperava molt més. Els precedents són contundents: no hi va haver discussió quan les obres que van analitzar els tècnics de l’Estat van ser la Dama d'Elx i el Guernica de Picasso. Ningú entén que l'Estat no intervingui ara en una controvèrsia que afecta dues comunitats del seu territori per una obra d'art que té "el màxim grau de protecció patrimonial" en la legislació espanyola, recorda Serra. 

Les ingerències polítiques de la Generalitat en la comissió tècnica mixta per facilitar un pacte amb Aragó a Serra no li "consten". Tampoc li "consta" la reunió d'un alt càrrec del Departament de Cultura de la Generalitat, en el passat vinculat al MNAC, amb polítics de la comunitat veïna per tancar els detalls de la mudança, un gest que dins del museu s'ha vist com una traïció. Per a Serra el que compta és que el patronat on s'asseuen les tres administracions (també l'Ajuntament de Barcelona, amb un alcalde Collboni que no ha fet cap defensa pública del museu) han signat uns acords que estan complint, d'entre els quals el més important ha estat presentar al jutjat d'Osca un escrit d'oposició "no a la sentència sinó a la seva execució". 

Comprèn que els grans museus del món, amb els quals el MNAC té estrets contactes, no s’hagin posat públicament de la seva part. Això, creu, s’hauria d’haver mogut abans que el tema es judicialitzés. Tres quarts del mateix passa, segons ell, amb organismes internacionals com la Unesco. S’ha fet tard, “però tampoc he trobat a faltar” el seu suport. 

Estem a la pròrroga del partit, per no dir als penalts, i Serra té "esperances". Quin és el darrer tram del camí per aconseguir que l'obra no marxi del MNAC? Tot d'una esperar què en diu la jutgessa de l'execució forçosa que ja ha demanat l’impacient Aragó. Si l'avala, que és el més probable, el museu català encara té una última oportunitat, la que s'està cuinant amb la documentació que proporcionaran les noves proves. Un dels informes que rebrà la titular del Jutjat d'Osca és de la presidenta del Comitè Científic Internacional de Pintura Mural d'Icomos Simona Sajeva, que des de fa anys desaconsella que es toquin les pintures.  

Mentrestant, la comissió tècnica mixta continuarà treballant, ara sense els experts del govern d'Aragó. Segons ha pogut saber aquest diari, van reconèixer als especialistes catalans que eren plenament conscients dels riscos de l’operació però que no els en culparien si els murals acabaven amb desperfectes. Al grup de treball hi ha una representant designada pel Ministeri de Cultura. No està especialitzada en pintura mural però té "molt prestigi", sosté Serra. Sí que n'és, d'especialista en pintura mural, la persona de confiança de l'Ajuntament de Barcelona. No s'han divulgat els noms dels tècnics, però el director del museu avança que tots hauran d'expressar per escrit, i signat, el seu parer. 

S'ha explicat mil vegades. El que en origen eren unes pintures murals avui són els vestigis d'una obra calcinada que, un cop arrencats, es van traspassar a tela i van haver d'aprendre a resistir sobre un suport de fusta. "La part més gruixuda de les pintures fa un mil·límetre", alerta Serra. Aquesta capa pictòrica té múltiples punts de descohesió. Calen poques dades més per entendre la seva extrema vulnerabilitat. Però aquí en tenen una altra: el 35% del conjunt són reintegracions que van fer els rescatadors de la peça, capitanejats per Josep Gudiol, perquè es poguessin percebre les escenes cremades. Aquestes recreacions són encara més fràgils perquè es van fer sobre escaiola. 

Serra ha començat la seva intervenció davant dels mitjans amb allò que més ha dolgut a Catalunya: les acusacions que els catalans van espoliar les pintures de Sixena (algunes versions els assenyalen fins i tot d'haver provocat el foc). "Va ser una campanya de salvament patrimonial en temps de guerra", una gesta que va continuar després amb la restauració i la museïtzació del conjunt (perquè ningú més se'n va voler fer càrrec) al qual el MNAC, referent mundial en art medieval, li ha acabat donant "accés universal". 

No pensa dimitir -“saltar del vaixell és de rates”- i no sembla massa afectat per les declaracions que Manuel Borja-Villel, ex director de la Fundació Tàpies, del Macba i del museu Reina Sofía i actual assessor del Departament de Cultura, ha fet de l’afer Sixena, tot comparant l’actitud del MNAC amb la dels museus d’imperis beneficiats per l’espoli colonial. “Són unes declaracions irrellevants i frívoles”, s’ha limitat a dir.