cultura

Com a casa, enlloc

Sopa de Cabra arriba molt en forma a la meta del seu 25è aniversari. El pavelló de Fontajau es va omplir ahir en una gran nit de rock i avui tornarà a fer-ho

No és fàcil trans­me­tre la sen­sació que pro­voca escol­tar Rock and roll, l'himne litúrgic de Led Zep­pe­lin, inter­pre­tat amb solvència i ràbia per Sopa de Cabra, després que Gerard Quin­tana hagi expli­cat que aquesta era la cançó favo­rita de Joan Ninyín Car­dona i que el gui­tar­rista va pujar a tocar-la al con­cert de Razz­ma­tazz ara fa deu anys, deso­beint els met­ges i obeint el seu cor. En Ninyín i el seu germà Pau, tots dos amb “el rock a la sang” i morts massa joves, van estar ahir molt pre­sents durant tot el pri­mer dels dos con­certs que Sopa de Cabra ofe­reix aquest cap de set­mana al pavelló de Fon­ta­jau de Girona –“la ciu­tat que ens va parir; tot va començar aquí, en aquest racó de món, al car­rer dels Tor­rats, que feia olor de cer­vesa i, de vega­des, també de pixats”, va reme­mo­rar Quin­tana–, per tan­car les cele­bra­ci­ons del 25è ani­ver­sari del grup. El bar Los Padu­les, que va ser el cen­tre d'ope­ra­ci­ons del grup en els seus ini­cis; la Devesa, que a la tar­dor pot ins­pi­rar cançons màgiques com Hores brui­xes, el barri de Sant Narcís, on va néixer el bate­ria Pep Bosch... Espais molt lli­gats a la bio­gra­fia del grup, que van ser citats i van donar color local a un con­cert que, pel que fa a reper­tori, no va variar subs­tan­ci­al­ment res­pecte al pri­mer dels tres con­certs al Palau Sant Jordi: trenta-una cançons en una mica més de dues hores i mitja, obrint amb El boig de la ciu­tat i Tot queda igual. El pri­mer canvi va arri­bar amb el ter­cer tema: “A aquest pas, Girona serà una de les últi­mes ciu­tats de l'Estat a tenir estació de l'AVE. Però si hem de par­lar d'esta­ci­ons, ens que­dem amb L'estació de França.” Amb aquesta van ser qua­tre les cançons del reper­tori de la nit que acom­pa­nyen al grup des de la seva pri­mera maqueta (1986), jun­ta­ment amb El boig..., Blo­que­jats i la més recla­mada de tota la nit, amb diferència: L'Empordà, després de la qual ja només va sonar Podré tor­nar enrere. Dels temes més melòdics i evo­ca­dors com ara Lle­ta­nia i Mala sang, al rock'n'roll sense treva del binomi Blu­jins / El sexo, pas­sant pel reg­gae com­ba­tiu de Guerra i el més suau de Si et que­des amb mi, el sep­tet va mos­trar totes les seves cares i als músics se'ls veia molt a gust a l'esce­nari: Thió en un extrem, en Cuco i en Peck jugant a l'altra banda, Quin­tana i Xarim com a tàndem més rocker al cen­tre, i al seu dar­rere Edu­ard Font i Pep Bosch ofe­rint una base con­sis­tent a tot el con­junt. Tot va anar tan fluid que ni tan sols es va tro­bar a fal­tar la impres­si­o­nant esce­no­gra­fia del Sant Jordi, aquí molt resu­mida per qüesti­ons d'espai.

Quin­tana va dema­nar a la gent unió i com­promís davant de gent com “els dos senyors amb barba” que es dis­pu­ten la pre­sidència del govern espa­nyol, perquè “si no és així, ens pas­sa­ran pel damunt”. Aquest comen­tari intro­duc­tori de Sota una estre­lla va acti­var de seguida els crits mul­ti­tu­di­na­ris per la inde­pendència. El can­tant també va denun­ciar les grans cor­po­ra­ci­ons (“El món és una joguina a les seves mans”) i, en un altre àmbit, “alguns crítics musi­cals que ens volen enfron­tar entre gene­ra­ci­ons de la música en català; nosal­tres ens ale­grem del tri­omf de Manel, d'Els Amics de les Arts, de Sílvia Pérez i de molts altres grups, perquè si gua­nya la música, gua­nyem tots”. Avui, Sopa de Cabra torna a Fon­ta­jau per aco­mi­a­dar-se. Fins quan, només ho saben ells. De moment, ja dei­xen un gran record. Sí, és només rock'n'roll, però ens agrada. I molt.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.