cultura

Tocs. cobla

de

Com un sudoku

L'interès d'una sar­dana revessa rau en l'habi­li­tat d'esbri­nar el nom­bre de com­pas­sos. Va néixer com un exer­cici de curi­o­si­tat musi­cal i s'hi han fet apor­ta­ci­ons interes­sants: Toldrà i Blanch i Rey­nalt, per exem­ple, les pro­pos­tes dels quals guar­den un equi­li­bri sublim entre la matemàtica i el valor com a obra artística. Actu­al­ment es tracta d'una faceta gai­rebé exclu­siva del sar­da­nisme de com­pe­tició, que en fa con­cur­sos indi­vi­du­als o la incor­pora en els de colles. Tal com s'entén avui dia, s'ha con­ver­tit en una pedra a la sabata. Les cobles les sofrei­xen com un odiós impe­ra­tiu labo­ral, el públic o en pres­cin­deix o no les entén, i els dan­sai­res les apro­fi­ten com una mena d'hora del pati per fer el got. Tot ple­gat ha fet d'aquesta herència del pas­sat un tràmit de com­pli­ment obli­gat força pres­cin­di­ble.

La gestió del sar­da­nisme de com­pe­tició ha afa­vo­rit el des­pres­tigi de la revessa. Ha permès que s'hi eli­mini qual­se­vol valor estètic i hi pre­val­guin obres sense solta ni volta en què només hi compta l'embar­bus­sa­ment melòdic o harmònic. Des del punt de vista musi­cal i artístic, l'interès és nul, però man­te­nen un valor com a pas­sa­temps, un sudoku amb fil musi­cal. És jus­ta­ment l'aspecte que realça el web www.​revesses.​cat, un espai acu­rat que des d'aquest mes en pro­mou un cam­pi­o­nat de Cata­lu­nya vir­tual. De fet, tal com està plan­te­jada actu­al­ment la revessa, pot­ser és el seu espai més adi­ent. Real­ment, si a la sar­dana, sigui revessa o no, se li ha d'arra­bas­sar el caràcter de vehi­cle d'expressió artística, val més fer-la acces­si­ble exclu­si­va­ment al públic més íntim per evi­tar mals majors.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.