Un embolic convincent

Santi Amo­deo va debu­tar en el llarg­me­tratge amb Alberto Rodríguez amb una pel·lícula modesta però engi­nyosa, d'espe­rit indie, El fac­tor Pil­grim (2000). Les car­re­res dels dos cine­as­tes han anat diver­gint; men­tre que Alberto Rodríguez ha con­reat un cinema de caire més social, amb El traje (2002), 7 vírge­nes (2005) i Grupo 7 (2012), Santi Amo­deo ha tirat cap a un ter­reny més per­so­nal i excèntric amb Astro­nau­tas (2003) i Cabeza de perro (2006).

Ara, Amo­deo estrena ¿Quién mató a Bambi?, una comèdia amb una inne­ga­ble –i llo­a­ble– vocació comer­cial que no renun­cia a un cert to sur­re­a­lista marca de la casa. Basada en la mexi­cana Matando cabos (2004), d'Ale­jan­dro Lozano, el film pre­senta un embo­lic argu­men­tal tan sofis­ti­cat com con­vin­cent­ment tra­vat, en un in cres­cendo que va del vode­vil a la comèdia negra.

¿Quién mató a Bambi? com­bina influències tan diver­ses i salu­da­bles com la de Blake Edwards, els ger­mans Coen o la nova comèdia ame­ri­cana a l'estil de Resacón en Las Vegas, i les for­mula amb una nota­ble esti­lit­zació visual, tot i que a vega­des acusa d'una certa arítmia nar­ra­tiva; menys tre­pi­dant del que pretén, a esto­nes la història s'enca­lla i gira sobre ella mateixa, la qual cosa no impe­deix que el con­junt res­piri un esti­mu­lant sen­tit lúdic i volun­tat de fer còmplice l'espec­ta­dor d'una trama que mai no se sap cap a on evo­lu­ci­o­narà. Quim Gutiérrez fa gala de la vis còmica que també ha exhi­bit en les seves col·labo­ra­ci­ons amb Daniel Sánchez Arévalo. També són nota­bles les apor­ta­ci­ons de Julián Villagrán, Clara Lago i Ernesto Alte­rio; però és just subrat­llar –en un paper secun­dari– l'immens Joaquín Núñez, un Danny De Vito andalús que demos­tra una incom­men­su­ra­ble capa­ci­tat de robar les esce­nes en què apa­reix.