Opinió

un clàssic rus

xavier serrahima

Andrei Platónov, com un do del cel

P
Per explicar una història del període estalinista Platónov entén que cal adaptar el llenguatge a la situació que es viu

Si par­lem de poe­sia resulta ben obvi que la lite­ra­tura és, per damunt de tot, llen­guatge: és el com que trans­met el que (“[La poe­sia ha d'asso­lir] aquell sub­til equi­li­bri entre el que es diu i la manera com es dit”, afirma Miquel Martí i Pol en una de les car­tes adreçades a Joan Vinyoli reco­lli­des a Bar­ce­lona / Roda de Ter). En la novel·la, per con­tra, aquesta evidència resulta cada vegada més qüesti­o­nada; massa sovint, l'argu­ment sem­bla que compta molt més que no la forma que s'escull per fer-lo arri­bar al lec­tor, tal­ment com si nar­ra­tiva i guió cine­ma­togràfic fos­sin pràcti­ca­ment el mateix.

Per for­tuna, encara hi ha autors que tenen clar que en art escrita no hi ha fons sense forma, i alguns d'ells –quan no han que­dat enxam­pats única­ment en l'enves­ca­dora xarxa de la forma– han dei­xat una petja inde­le­ble en la nar­ra­tiva moderna: James Joyce, Mar­cel Proust, William Faulk­ner, Louis-Fer­di­nand Celine... Andrei Platónov, tot i no asso­lir el nivell dels esmen­tats, n'és un bon para­digma: posa de mani­fest que el llen­guatge no tan sols deter­mina la novel·la, sinó tota la soci­e­tat del seu temps.

A La rasa (Edi­ci­ons de 1984, amb tra­ducció de Miquel Cabal), Platónov, per expli­car una història del període esta­li­nista, entén que no n'hi ha prou de ser­vir-se d'una manera pre­cisa, sinó que cal adap­tar –si es vol, per­ver­tir, en la mateixa accepció que el tota­li­ta­risme soviètic per­ver­tia els con­cep­tes comu­nis­tes)– el llen­guatge a la situ­ació que es viu. Així, en Vósxev, l'ina­dap­tat a la uni­for­mit­zació, que “enyo­rava el futur”, aco­mi­a­dat perquè “s'atu­rava a rumiar enmig del ritme gene­ral de la feina”, quan troba un ocell mort, no li queda a les mans un ani­maló, sinó “un ésser magre i penós, mort de la fatiga del tre­ball”. I els cavalls de les gran­ges no es dis­tin­gei­xen per races, sinó entre soci­a­lit­zats i no soci­a­lit­zats.

Aquesta elecció con­ver­teix, no cal dir-ho, l'obra en estra­nya, dife­rent, poc acces­si­ble, en exi­gent; ras i curt, en una rara avis¸que, com a tal, es nega a adme­tre clas­si­fi­ca­ci­ons o qua­li­fi­ca­ci­ons; per tant, en incòmoda, no ja per als diri­gents soviètics, que cas­ti­ga­ren l'escrip­tor seve­ra­ment per la seva impro­duc­ti­vi­tat i per la seva des­a­fecció al règim, sinó per a la majo­ria dels lec­tors, ave­sats a la lite­ra­tura con­ven­ci­o­nal, que sacri­fica la per­so­na­li­tat a la comer­ci­a­li­tat, la recepta a la cre­a­ti­vi­tat per­so­nal.

Als altres, a la mino­ria que opina que la lite­ra­tura és –o, més aviat, hau­ria d'ésserquel­com més, un com que narra un què, si s'atre­vei­xen a aca­rar-s'hi, pro­ba­ble­ment es divi­di­ran a parts iguals entre els que el rebut­ja­ran amb fer­mesa i els que l'aco­lli­ran com un do del cel. Si vols saber a quina facció per­tanys –a la pla­to­no­vi­ana o l'anti­pla­to­no­vi­ana–, no et que­darà altre remei que lle­gir-lo.

Pot­ser (i només pot­ser) hi “tro­bar[às] més del que bus­ca­ves”.

k



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia