La clara divisió de nord i sud a la zona euro es desdibuixa
Els inversors estan reavaluant el mapa del deute europeu, amb una perifèria que redueix el nivell i un centre que l’augmenta
El mercat comença a demanar més rendibilitat al bo alemany, però la condició d’actiu supersegur no està en qüestió
El bo alemany a 10 anys, el bund, està considerat com un dels actius refugi més importants del món i no està previst que perdi aquesta condició malgrat que el mal moment actual de l’economia germànica i la fi de la rectitud financera han sembrat alguns dubtes. Del cert hi ha que la seva rendibilitat ha tingut repunts les darreres setmanes coincidint amb algunes revelacions econòmiques sobre la política de despesa del nou govern, però també retrocessos. En conjunt, una tendència alcista des de començament d’any, però en cap cas un deteriorament significatiu ni un efecte cascada en la cotització de la resta de bons de la zona euro com algunes veus alarmistes han pronosticat, auguri que ha despertat el fantasma de la crisi de les primes de risc, d’infaust record a l’Estat espanyol.
“Els inversors estan exigint una mica més a Alemanya pel seu deute per l’erosió fiscal que es produirà”, descriu la situació David de Val, economista sènior de CaixaBank Research, que pensa que aquesta erosió fiscal alemanya no té per què ser negativa per a la resta de deutes públics dels estats de la zona euro. Això és així perquè Alemanya acaba marcant el sostre de disciplina fiscal que han de tenir la resta d’estats de la zona euro: en la mesura que la resta de països s’apartin del nivell d’exigència dels alemanys, el seu bo pateix. Mentre Alemanya ha estat un alumne aplicat, ha pogut deixar en evidència els pitjors de la classe, dibuixant una marcada línia entre els països perifèrics i els centrals d’Europa. Però això comença a estar en discussió, en part perquè alguns estats del sud estan millorant el seu nivell de deute, com és el cas de Grècia o Espanya, amb una economia que creix, i, en part, pel deteriorament que experimenten estats del nucli com Alemanya i, en especial, França i Bèlgica.
Davant aquesta situació de canvis, cada cop són més corrents les notícies que alguns inversors han començat a reavaluar el mapa del deute europeu: “Jo esperaria que la diferència tan marcada en la consideració dels inversors del centre i la perifèria es vagi desdibuixant”, preveu Del Val.
El futur del ‘bund’
En aquest escenari serà clau el que acabi passant amb el bund i s’ha de dir que en bona mesura dependrà de l’habilitat del govern alemany de transformar despesa en creixement. En aquest sentit, l’economista de CaixaBank Research considera que l’efecte benèfic de la inversió més gran alemanya en defensa podria ser elevat: “La tradició manufacturera, el know how i el capital humà d’Alemanya, són excepcionals”, afirma.
El bo espanyol
L’Estat espanyol haurà de pagar més per finançar-se en els mercats? Això dependrà simultàniament del que facin el bund i la prima de risc espanyola. Quant al primer, només perquè s’ha mogut el valor de referència, amb independència de si el govern gasta o estalvia més, el finançament podria encarir-se. Ara bé, quant al segon element, que serà igualment rellevant, la prima espanyola dependrà de la quantitat de la reducció del deute i de la del creixement del PIB i la comparació de les dues coses amb la resta de països de la zona euro.