Gran angular

ESTEM PITJOR QUE FA UN ANY?

Reduir la taxa d'atur costarà molt, però encara que no s'estigui creant ocupació neta, els ritmes de destrucció d'ocupació mostren una clara desacceleració

És curiós com al nos­tre país hem pas­sat en molt poc temps de dir que no hi havia crisi a anun­ciar la sor­tida de la crisi. Però pot­ser el que sorprèn més és que sigui en el moment en què sem­bla que estem sor­tint de la crisi que ens dema­nin que fem els majors sacri­fi­cis: pujada de l'IVA, con­ge­lació de les pen­si­ons, reta­llada dels sous dels tre­ba­lla­dors públics, reducció de la des­pesa pública en dife­rents polítiques soci­als. La situ­ació actual con­trasta, doncs, amb l'apro­vació, l'abril del 2008, de la deducció dels 400 euros, amb les mesu­res de suport al sec­tor de l'auto­moció apro­va­des durant el 2009, amb l'ajut de 420 euros al mes per als atu­rats sense pres­tació de deso­cu­pació o amb els més de 8.000 mili­ons del fons esta­tal per a les infra­es­truc­tu­res locals.

A prin­cipi del 2008 es començaven a obser­var els pri­mers sig­nes de debi­li­tat de l'eco­no­mia espa­nyola, però pràcti­ca­ment tots els ana­lis­tes coin­ci­dien que es pro­dui­ria un «ater­ratge suau» del sec­tor de la cons­trucció i que, tot i que hi hau­ria una certa desac­ce­le­ració econòmica, es podria remun­tar aviat.

Aquest esce­nari, però, va can­viar radi­cal­ment des de l'agost del 2008 amb la crisi finan­cera inter­na­ci­o­nal. La dar­rera etapa expan­siva de l'eco­no­mia espa­nyola s'ha basat en la forta dis­po­ni­bi­li­tat de crèdit a uns tipus d'interès subs­tan­ci­al­ment infe­ri­ors als que estàvem acos­tu­mats. Famílies i empre­ses van poder viure per sobre de les seves pos­si­bi­li­tats gràcies a l'entrada de capi­tal estran­ger, però la des­con­fiança que va gene­rar la cai­guda de grans bancs va fer que es «tanqués l'aixeta» de cop. L'aposta del govern espa­nyol en aquell moment va ser clara: hem de reforçar el paper dels esta­bi­lit­za­dors automàtics (cai­guda dels impos­tos i aug­ment de la des­pesa pública com a con­seqüència de la reducció de l'acti­vi­tat econòmica) amb polítiques fis­cals de tall key­nesià apro­fi­tant el superàvit exis­tent i el reduït nivell d'endeu­ta­ment públic. No sé si aquest diagnòstic va ser exces­si­va­ment opti­mista, ingenu o si real­ment tenen raó els que asse­nya­len motius elec­to­ra­lis­tes, però la qüestió és que pro­ba­ble­ment va ser erroni: tot i que la cai­guda de l'acti­vi­tat a Espa­nya ha estat menor a la dels països del nos­tre entorn, aquesta crisi no ha estat com cri­sis ante­ri­ors i l'atur ha cres­cut a una velo­ci­tat ines­pe­rada.

S'ha de remar­car, però, que, de nou, la situ­ació s'ha agreu­jat perquè la con­jun­tura inter­na­ci­o­nal no ha estat favo­ra­ble. Els pro­ble­mes de Grècia han pre­ci­pi­tat la neces­si­tat de reduir el dèficit públic d'una manera molt ràpida.

massa interes­sos.

La reducció era ine­vi­ta­ble perquè con­ti­nuar endeu­tant-se implica haver de pagar molts interes­sos en el futur, però podia haver-se fet d'una manera més gra­dual. Podrien haver-se apli­cat altres mesu­res com ara apu­jar més impos­tos o reduir la des­pesa pública en altres par­ti­des? Pro­ba­ble­ment sí, i s'haurà de fer en el futur, però aques­tes altres mesu­res no hau­rien tin­gut ni la sim­pli­ci­tat ni l'impacte a curt ter­mini sobre el dèficit que s'espera acon­se­guir amb les mesu­res anun­ci­a­des. Ara bé, si, tot i que no ens agra­din, les deci­si­ons pre­ses pel govern sem­bla que van en la bona direcció, per què el dife­ren­cial amb els bons ale­manys con­ti­nua aug­men­tant, és a dir, per què no es recu­pera la con­fiança dels inver­sors? La meva opinió és que no es con­fia que les deci­si­ons adop­ta­des siguin fer­mes.

manca d'uni­tat.

A més, el fet que no hi hagi una posició unitària de govern i opo­sició sobre el que cal fer, tam­poc hi ajuda. Espe­rem, doncs, que les polítiques anun­ci­a­des siguin fer­mes, perquè si no és així, tard o d'hora, hi haurà d'haver un ajus­ta­ment encara més fort, un ajus­ta­ment que segur que per­ju­di­ca­ria la inci­pi­ent recu­pe­ració que podria començar a finals d'any.

Sí, sem­bla que hi ha una bona notícia: molts indi­ca­dors fan pen­sar que el pit­jor moment de la recessió es va pro­duir durant la pri­mera mei­tat del 2009 i que a finals del 2010 es podria tor­nar a crear ocu­pació, tot i que no als rit­mes del pas­sat recent.

Reduir la taxa d'atur cos­tarà, i molt. Ara bé, tal com es pot obser­var al gràfic adjunt, encara que no s'esti­gui cre­ant ocu­pació neta, els rit­mes de des­trucció d'ocu­pació mos­tren una clara desac­ce­le­ració.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia