El destí dels beneficis del Prat

El govern, el Ministeri de Transports i Aena han pactat l’ampliació de l’aeroport de Barcelona-el Prat amb una inversió de 3.200 milions d’euros per allargar la tercera pista, construir la terminal satèl·lit i remodelar la T2. L’anunci es fa al so de bombo i platerets dient que es resoldran els danys mediambientals i que l’ampliació representarà arribar als 70 milions de passatgers i comportarà suculents beneficis per a l’economia catalana.

Els agents econòmics han mostrat la seva satisfacció per l’impuls econòmic que representarà la macrooperació. Un estudi de la UB afirma que després d’una dècada amb l’aeroport ampliat es generarà, de forma acumulada, 17.000 milions d’euros, cinc vegades més la xifra invertida inicialment. L’operació també es podria traduir en 80.000 nous llocs de feina directes i més de 300.000 d’indirectes. Aquestes dades van en paral·lel amb el relat d’Aena, que considera que l’ampliació servirà per fer venir milers de passatgers d’alt nivell del Japó, Corea o la Xina. En definitiva, es preveu que s’incrementarà la qualitat del visitant, el qual portarà les butxaques plenes de diners per gastar-se a les botigues de casa nostra. Potser una part de raó hi és, però si fins ara no hi havia demanda per poder implantar noves rutes intercontinentals, si s’allarga uns quants metres la pista, ja serà suficient perquè milers d’usuaris d’alt poder executiu truquin a la porta?

Aena, presidida pel català Maurici Lucena, fa anys que insisteix a poder fer créixer el segon aeroport de l’Estat. Per què? En primer lloc perquè és un escàndol la diferència d’inversió aeroportuària que rep Madrid-Barajas respecte de Barcelona-el Prat la darrera dècada. Aleshores es fa imprescindible poder compensar Catalunya per justificar el vergonyós gruix de recursos que cauen any rere any a la comunitat presidida per Isabel Díaz Ayuso. L’excusa és que així Barcelona farà un salt en les rutes transoceàniques i afavorirà l’economia.

Però res més lluny d’aquesta realitat. La setmana passada es va presentar el nou pla estratègic d’Iberia, que preveu unes inversions de 6.000 milions d’euros fins al 2030 destinades, bàsicament, a impulsar el hub de Barajas amb la compra de nous avions i el reforç de noves infraestructures. Aquesta aposta ampliarà, de ben segur, la bretxa ja existent amb el Prat en els vols de llarg radi. També es va dir que IAG, que integra Iberia, British Airways, Vueling, Aer Lingus i Level, no augmentarà la seva presència a l’aeroport català, tot i l’anunci d’ampliació. El conseller delegat d’Iberia va explicar clarament que els plans per al Prat passen per la línia de low cost de llarg radi Level, amb base a Barcelona, amb una flota molt inferior a la d’Iberia. El pla de la línia de bandera espanyola inclou augmentar la flota d’avions de llarg recorregut a Madrid un 55%.

Davant d’aquesta galleda d’aigua freda malgrat l’anunci de l’ampliació, continua tenint sentit la inversió a la pista d’aviació del Prat per competir amb el de Madrid? Doncs, sí. Entre d’altres coses perquè Aena, tot i ser de majoria pública (51%), és una societat anònima que cotitza a l’Ibex-35 i que, com totes les empreses, busca beneficis. Cal dir que el 2024 el grup Aena, format per 46 aeroports, dos heliports, la pista de Londres-Luton i 17 aeroports al Brasil, va obtenir 1.934 milions d’euros. I cal tenir molt present que el gruix dels beneficis s’obtenen del negoci no regulat, com ara el de les botigues, els pàrquings i els serveis d’aeroport que no fan referència en les taxes regulades. Ah, i molt aviat Barajas i Barcelona també disposaran d’hotels de quatre estrelles.

Segons Aena, els aeroports que tenen més passatgers són els que disposen de més beneficis. El de Barcelona va moure 55 milions de persones el 2024 i està a força distància del tercer. Diversos experts asseguren que només cinc o sis aeroports aporten beneficis. De fet, hi ha algunes dades de fa uns deu anys que asseguren que l’aeroport català aportava llavors pràcticament la meitat dels beneficis necessaris per aguantar la trentena d’aeroports deficitaris de tot l’Estat. Aquesta seria, en essència, la principal raó per incrementar el negoci al Prat: evitar el trencament del sistema aeroportuari espanyol deficitari. Això explica l’interès real d’Aena per la nova inversió i més quan la gestió és cosa de la propietat; Catalunya, un cop més, s’ho haurà de mirar de lluny.