Més esport

El gimnasta Andreu Vivó mor als 34 anys de manera sobtada

L'esportista pateix una aturada cardíaca mentre practicava l'esport de muntanya

Les dificultats per accedir a la zona compliquen el seu rescat

El gimnasta olímpic Andreu Vivó ha mort la nit d'aquest diumenge de manera sobtada als 34 anys després de patir una aturada cardíaca mentre practicava l'esport de muntanya a Sant Joan de Vilatorrada.

Segons han precisat fonts de la Policia Local a Europa Press, l'esportista es trobava fent una travessia nocturna al turó del Collbaix quan va començar a trobar-se malament. El seu acompanyant va donar l'avís cap a les 22:00h hores al telèfon d'emergències 112.

Els esportistes es trobaven a la zona del Pedregar, inaccessible amb vehicle i també amb helicòpter medicalitzat al ser de nit. Per aquest motiu la policia, un metge del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) i els Bombers de la Generalitat van haver de portar a terme un difícil i llarg rescat a peu.

Finalment, el jove va ser evacuat amb una llitera dels Bombers i reanimat durant el trajecte pel metge del SEM, però va morir pel camí, segons les mateixes fonts. A l'Hospital Sant Joan de Déu de Manresa ja no es va poder fer res per salvar-li la vida.

Vivó, nascut a Barcelona però que havia fixat la seva residència a Manresa, va participar amb l'equip espanyol de gimnàstica als Jocs Olímpics de Sydney del 2000 i va guanyar quatre medalles entre els Jocs Mediterranis de Tunísia (2001) i d'Almeria (2005). A Tunísia, va obtenir la plata en paral·leles i barra fixa, i el bronze en el concurs d'homes per equips, i a Almeria, l'or en el concurs d'homes per equips, segons recull el Comitè Olímpic Espanyol (COE) en la seva fitxa.



Moncho: “No hi ha receptes màgiques”

Girona
 

Míchel, ingressat per un problema de salut

Girona
 
 

Els Wolves guanyen els Warriors (117-93)

Girona
 

Rebels amb causa

 
Anna Cruz Lebrato
jugadora de bàsquet

“El bàsquet m’ho ha donat tot”

Badalona
 

Desenllaç amb optimisme

Barcelona
 
Josep Enric Torner
Campió d’europa amb el Noia 1988/1989

“Teníem bon ambient, com al Noia actual”

SANT SADURNÍ D’ANOIA