Com les gasten

En sor­tir ara tota la història dels infor­mes de segu­re­tat, a din­tre del Barça s'han sus­ci­tat comen­ta­ris diver­sos. Que si el fet d'esbom­bar ara uns fets que van pas­sar el mes d'abril té la intenció de dese­qui­li­brar el Barça a l'inici de la nova tem­po­rada fins a la més plau­si­ble que en un dinar infor­mal un dels vice­pre­si­dents va al·ludir el fet i un direc­tor de diari, que hi era pre­sent, va reco­llir la notícia. Això és l'anècdota, però el que pre­o­cupa més és el fons. Veure com les gas­ten quan es tracta d'ocu­par par­cel·les de poder ni que sigui en un club espor­tiu. Sem­bla asse­nyat, en un prin­cipi, veure quins són els punts febles d'uns per­so­nat­ges que, si arri­ben a ser can­di­dats a les pro­pe­res elec­ci­ons, poden per­ju­di­car la can­di­da­tura. No obli­dem que en les cèlebres elec­ci­ons del 1978, un can­di­dat, Víctor Sagi, va haver de reti­rar-se per una amenaça d'aire­jar el seu pas­sat que, se suposa, estava feta des de l'entorn d'algun altre can­di­dat. Evi­tar una repe­tició és asse­nyat. El que no ho és tant és que un direc­tor gene­ral ho faci sense adver­tir tots els inves­ti­gats, sense haver-ho comu­ni­cat al pre­si­dent i que a d'altres can­di­dats de la mateixa direc­tiva que poden ofe­rir flancs ata­ca­bles no se'ls hagi inves­ti­gat. O bé és una mani­o­bra per reduir les can­di­da­tu­res o bé és una infor­mació que vol dis­po­sar el direc­tor gene­ral per la causa que defensa o per fer-se impres­cin­di­ble. De «gani­ve­ta­des de des­patx», qua­li­fi­cava un rota­tiu aquests fets.

Un altre tema que fa dies que volia fer avi­nent és que si em moles­ten les retrans­mis­si­ons tele­vi­si­ves i radiofòniques de fana­tisme exa­ge­rat envers el Madrid, també em moles­ten les que es posen imme­di­a­ta­ment a favor del Barça, que es dis­pa­ren quan can­ten un gol i que dei­xen anor­reat l'oient o tele­vi­dent. Penso que una bona retrans­missió espor­tiva ha de nar­rar el par­tit i dei­xar que l'emoció o l'accent el posi l'espec­ta­dor. Quan el Barça fa un gol bonic o deci­siu vull ser jo que, inte­ri­or­ment o exte­ri­or­ment, si com­par­teixo la retrans­missió amb amics, cridi gol! Del fet que cri­tico fins als aplau­di­ments enre­gis­trats en molts pro­gra­mes d'humor ja només hi va un pas. I no par­lem de la rela­xació que hi ha en bar­re­jar publi­ci­tat i retrans­mis­si­ons quan són els matei­xos peri­o­dis­tes que reco­ma­nen una cosa o una altra. O bé quan es per­den amb històries i bata­lle­tes per­so­nals o llen­cen un gava­dal d'estadísti­ques sobre­res i s'obli­den de dir qui té la pilota en aquell moment i si la cen­tra, la xuta o la perd. Penso que està bé que hi hagi retrans­mis­si­ons abran­da­des, i l'índex d'audiència les deu jus­ti­fi­car, però que almenys tin­guem la pos­si­bi­li­tat d'escol­tar-ne una no emo­ci­o­nal, en català i amb la màxima objec­ti­vi­tat pos­si­ble. Pot­ser n'hi ha i no he sabut tro­bar el dial.