Combinar ideologia i procés

Una de les fórmu­les com­bi­natòries del procés ara inde­pen­den­tista és de difícil solució. Tot allò de l'oli i l'aigua. Per obte­nir les majo­ries necessàries al Par­la­ment i per­me­tre que el dit procés avanci, cal arri­bar a acords ideològics aspres. Ja és difícil que el Par­tit Demòcrata i Esquerra con­vis­quin sota la mateixa estratègia. I encara és més difícil acon­ten­tar la CUP en la tri­ple bar­reja necessària. En aquest joc d'equi­li­bris ara cal apro­var els pres­su­pos­tos. I en aquest pacte cal acor­dar les sen­si­bi­li­tats dels uns i dels altres. La CUP vol “que paguin els rics!”. La demanda és tan justa com absurda. Perquè “els rics” ja paguen més. La dis­cussió ha entrat en àmbits gro­tes­cos. Les for­ces que volen una república cata­lana han aca­bat com­pa­rant la pressió fis­cal de les per­so­nes físiques amb les del regne d'Espa­nya. “Nosal­tres paguem més!” o “Nosal­tres paguem menys!” divi­dei­xen la tropa en pro­cla­mes. En aquesta part del món on ens ha tocat viure els con­tri­bu­ents de peu paguen molt. I els que més tenen més paguen, fins a límits obs­cens. Una altra cosa són les empre­ses o les mar­tin­ga­les que la legis­lació espa­nyola posa a dis­po­sició de les for­tu­nes perquè no paguin tant. Però això no es pot can­viar des de Cata­lu­nya. La dis­cussió pot esguer­rar la cri­a­tura encara en ges­tació. Ningú té la pedra filo­so­fal. Ara, no es pot aspi­rar a cap inde­pendència que només acon­tenti els defen­sors a ultrança de “la igual­tat”. Per seduir els més inqui­ets soci­al­ment no es pot fer fora els més tran­quils.