La llista

Serà poc ori­gi­nal, però avui toca. Aquesta és una pos­si­ble llista de desit­jos per al 2017, que ben bé podria ser una altra. Que els auto­bu­sos a Girona pas­sin quan toca i no quan els doni la gana. Que els veïns llan­cin les escom­bra­ries als con­te­ni­dors i por­tin les andròmines a la dei­xa­lle­ria, en comp­tes de dei­xar-les al mig del car­rer. Que no cal­gui orga­nit­zar cap més Gran Recapte d'ali­ments per falta de cli­ents. Que d'una vegada i per sem­pre acabi el des­do­bla­ment de l'N-II. Que dei­xem de mal­ba­ra­tar el men­jar. Que lle­gim més. Que millori la situ­ació del català. Que l'aero­port de Girona pugui remun­tar. Que Girona pugui posar ordre a la ver­go­nya que repre­senta l'entrada sud. Que no es torni a pro­duir cap bom­bo­lla immo­biliària i que tot­hom tin­gui accés a un habi­tatge digne. Que parin els con­trac­tes escom­bra­ries i tots puguem tenir una feina ade­quada. Que ens dei­xin deci­dir quin país volem ser. Que no es per­din de vista el res­pecte, la res­pon­sa­bi­li­tat i l'ètica. Que no hi hagi més vícti­mes de violència domèstica. Que els pares no dei­xin només a mans de l'escola l'edu­cació dels seus fills. Que els fills tin­guin res­pecte pels seus pares. Que els joves vegin el futur amb opti­misme. Que no ens cre­iem tot el que ens diuen i tin­guem més espe­rit crític. Que els peri­o­dis­tes fem autocrítica i no aban­do­nem la pro­fes­si­o­na­li­tat. Que siguem més humils i menys pre­po­tents. Que s'acabi el mas­clisme i no ens enga­nyem pen­sant que hi ha igual­tat entre homes i dones. Que no tin­guem por de dema­nar perdó. Que fem més esport. Que siguem més curi­o­sos. Que sapi­guem estar sense fer res i només gau­dir. Que par­lem menys i escol­tem més. Que quan conduïm pen­sem en els altres. Que no hi hagi més morts a les car­re­te­res. Que ens ho pen­sem dues vega­des abans de cri­ti­car. Que no dis­cri­mi­nem per raó de sexe, raça o religió. Que s'aca­bin les acti­tuds incíviques. Que la gent gran no hagi d'estar sola. Que no per­dem del tot la innocència. Que els fills no dema­nin tant i donin més. Que els pares sàpiguen dir sí, però també no. Que puguem veure l'ampo­lla més plena que buida. Que apren­guem dels errors. Que els d'aquí puguem anar allà i els allà puguin venir aquí sense por. Que siguem més tole­rants i menys intran­si­gents. Que no ens dei­xem por­tar pels este­re­o­tips. Que s'aca­bin els abu­sos de tota mena. Que riem més. En defi­ni­tiva, que puguem acon­se­guir els nos­tres anhels.