Un vistós núvol com a advertència

Aviat farà dos anys que a Igua­lada vam tenir un ensurt dels gros­sos: el núvol tòxic que va obli­gar a con­fi­nar la Conca d'Òdena. Igua­lada té poques empre­ses amb con­si­de­ració de risc químic, cosa que pot­ser ha fet bai­xar la guàrdia a tot­hom –admi­nis­tra­ci­ons i sec­tor– pel que fa a la pla­ni­fi­cació i a la pre­venció de ris­cos. Vam estar de sort, perquè al final va ser un inci­dent vistós que ser­veix per posar-nos en alerta i fer la feina pen­dent. La Gene­ra­li­tat va pro­me­tre un nou pla pràcti­ca­ment imme­diat que l'Ajun­ta­ment acaba de rebre, gai­rebé dos anys després. Ja sabem que són pro­to­cols i a l'hora de la veri­tat tenim uns equips d'emergències que fan una excel·lent tasca. Però ni ells ni nosal­tres ens merei­xem una admi­nis­tració que vagi a aquesta velo­ci­tat.