Esquerra com a referent

El pas­sat 15 de gener, en un esce­nari tan simbòlic com el Baix Llo­bre­gat, l'Assem­blea va posar en marxa la seva cam­pa­nya pel sí, que ara titula “Fem futur”. Després de mesos que sem­blava un actor ja acos­tu­mat a jugar a la defen­siva i reac­ti­va­ment a les agres­si­ons de l'Estat con­tra els líders inde­pen­den­tis­tes, sem­bla que torna a pren­dre el timó ara que comen­cem un any defi­ni­ti­va­ment cru­cial. Mal­grat que fer la con­vo­catòria ofi­cial del referèndum promès pel pre­si­dent Puig­de­mont cos­tarà sang, suor i llàgri­mes, no és menys cert que si l'inde­pen­den­tisme vol sor­tir-ne airós ha de pren­dre consciència que la pri­mera gran victòria serà la del relat, el també ano­me­nat story­te­lling. I, en aquest con­text, les enti­tats sobi­ra­nis­tes tor­nen a pren­dre un rol fona­men­tal.

L'inde­pen­den­tisme sem­bla que ha tocat sos­tre, si més no fent una anàlisi de la vola­ti­li­tat dels últims baròmetres publi­cats pel Cen­tre d'Estu­dis d'Opinió. L'últim, per exem­ple, no era gens espe­rançador asse­nya­lant que només un 45% vota­rien a favor de la secessió, contrària­ment al 46% que s'hi mos­tra­ven en con­tra. Però, com bé des­gra­nava el pro­fes­sor de la UAB Joan Manuel Tres­ser­ras, en una con­ferència a la seu d'El 9 Nou de Vic, encara hi ha marge de crei­xe­ment per als inde­pen­den­tis­tes entre aque­lla gent menys arrau­xada però capaç d'enten­dre raci­o­nal­ment que l'única espe­rança de progrés per a Cata­lu­nya és des­pren­dre's del llast de l'Espa­nya pseu­do­au­tonòmica i recen­tra­lit­zada que conei­xem. Sem­bla que l'ANC vol tre­ba­llar una cam­pa­nya menys emo­ci­o­nal i més raci­o­nal. De fet, fa temps que penso que només la raci­o­na­li­tat ens aca­barà fent tei­xir les ali­an­ces necessàries entre grups soci­als i líders d'opinió (naci­o­nals i inter­na­ci­o­nals) per sor­tir vic­to­ri­o­sos del xoc de trens que es veu a l'horitzó. La posada en escena que avui, 24 de gener, Puig­de­mont, Jun­que­ras i Romeva faran al Par­la­ment Euro­peu és una nova victòria en la bata­lla pel relat.

No obs­tant, crec que no hem de ser il·lusos per pen­sar que durant el 2017 els par­tits inde­pen­den­tis­tes només pen­sa­ran en com con­vo­car i gua­nyar el ple­bis­cit. L'anàlisi raci­o­nal també ens ha de por­tar a con­si­de­rar que, malau­ra­da­ment, la cul­tura política medi­terrània porta el tac­tisme en el seu ADN. I, per tant, no és menys cert que tots els apa­re­lla­dors de les orga­nit­za­ci­ons també pre­ve­uen (encara que sigui remo­ta­ment) un esce­nari de fracàs i retorn al model autonòmic –pot­ser, fins i tot a la zona de con­fort per alguns– si van mal dades. L'ANC i Òmnium, per tant, no només tenen la feina d'eixam­plar l'espai inde­pen­den­tista, sinó que també tenen feina dins l'eco­sis­tema inde­pen­den­tista com a cre­a­dors d'un relat prou sòlid perquè cap for­mació política tin­gui temp­ta­ci­ons de posar el fre de mà.

De fet, la publi­cació de l'última enquesta de La Van­guar­dia, apun­tant a un clar sor­passo d'ERC al PDe­CAT, té una lec­tura entre línies interes­sant. En aquesta bata­lla pel relat, hi haurà aquells qui inten­ta­ran fer des­car­ri­lar el procés apel·lant a l'ambició o els temors dels nos­tres líders polítics. Segons l'enquesta, Esquerra és el par­tit des­ti­nat a lide­rar el futur polític de Cata­lu­nya, men­tre que la nova Con­vergència pateix encara un dilema iden­ti­tari a causa d'un procés de refun­dació fet a mit­ges i una coa­lició de govern que la des­gasta ideològica­ment. Dibui­xant aquesta con­jun­tura, quan­tes veus interes­sa­des acon­se­lla­rien al jun­que­risme cla­var un cop mor­tal al PDe­CAT en unes noves autonòmiques o als líders neo­con­ver­gents retor­nar a la zona de con­fort, a la del seny i l'ordre? Sor­to­sa­ment, i com es veurà avui a Brus­sel·les, tinc la sen­sació que les actu­als direc­ci­ons dels dos par­tits tenen un ADN prou inde­pen­den­tista per no dei­xar-se influ­en­ciar. Però, no obs­tant això, quan en la mateixa con­ferència Tres­ser­ras apun­tava que el 2017 serà l'any defi­ni­tiu de la bata­lla pel relat, en aquesta lluita es viu­ran múlti­ples situ­a­ci­ons com aquesta: serà un any de veri­tats interes­sa­des, de post­ve­ri­tats, que caldrà res­si­tuar raci­o­nal­ment.

Del quE no tinc cap mena de dubte, però, és que l'enquesta de La Van­guar­dia dibuixa un esce­nari polític molt plau­si­ble, en el con­text d'una Cata­lu­nya inde­pen­dent. ERC s'ha sabut con­so­li­dar seri­o­sa­ment en un espai de cen­tre­es­querra gràcies a l'acció de govern, al fet que la nova direcció ha sabut man­te­nir cohe­si­o­nat el par­tit des de fa temps (insòlit en la seva història) i a l'estira-i-arronsa entre els dos pols inde­pen­den­tis­tes, la CUP i el PDe­CAT. Tres­ser­ras ho expres­sava de manera més sibil·lina: en la Cata­lu­nya inde­pen­dent hi haurà dues grans majo­ries que caldrà que coo­pe­rin, “la dels repu­bli­cans, amb els cupai­res i els comuns i, també, la dels actu­als par­tits inde­pen­den­tis­tes”. És a dir, ERC sem­pre com a refe­rent.