Floïd

Mr. Pla (Josep Pla) li retreia a un hipotètic Cendrós, a la increïble història del Dr. Floïd que va mun­tar Boa­de­lla ja fa un anys amb Els Joglars, que la història ofi­cial l'escri­uen els ven­ce­dors. I que ell era un per­de­dor. L'obra la vaig poder veure al Tea­tre Romea de Bar­ce­lona, un tea­tre que va aju­dar a recu­pe­rar i rellançar el 1967 Joan B. Cendrós, la figura sati­rit­zada en aquell mun­tatge.

És una tecla més de les mol­tes que va tocar Cendrós, com a mece­nes i acti­vista cul­tu­ral. Un dels cinc cre­a­dors d'Òmnium Cul­tu­ral, repa­tri­a­dor d'edi­ci­ons Proa, sem­pre amb un clar desig de recu­pe­ració i moder­nit­zació de la nos­tra cul­tura. És clar que la sentència sobre qui escriu la història l'hem anat sen­tint i apli­cada a molts altres relats, però jus­ta­ment el paper que ha jugat Joan B. Cendrós, i com ell molts d'altres, és poc cone­gut. Però ara tenim des d'una expo­sició al Palau Robert fins a una bio­gra­fia, aca­bada d'aparèixer, i escrita per Genís Sinca: El cava­ller Floïd. I és que com a empre­sari Cendrós és qui va revo­lu­ci­o­nar la cosmètica mas­cu­lina als anys 30 gràcies al Floïd, la loció per a després de l'afai­tat. Cendrós no es va arron­sar davant del fran­quisme per exem­ple amb la mateixa cre­ació d'Òmnium Cul­tu­ral, que la llei del moment no auto­rit­zava, i amb altres vis­to­ses acci­ons.

De fa poc hi ha un premi que duu el seu nom, i que aquest any ha recai­gut en la tra­duc­tora de Quim Monzó o de Josep M. de Sagarra, Car­ner o Rubert de Ventós a l'anglès: Mary Ann New­man. Aquesta nord-ame­ri­cana, direc­tora exe­cu­tiva de Far­ra­gut Fund for Cata­lan Cul­ture als EUA, forma part del Con­sell Con­sul­tiu del Diplo­cat, que inte­gren un seguit de per­so­na­li­tats d'influència inter­na­ci­o­nal i de dife­rents camps. També hi són Josep Car­re­ras, Jordi Savall o Carme Rus­ca­lleda, entre d'altres. També hi havia fins fa dos dies Sol Dau­re­lla, que no ha aca­bat de resis­tir la cam­pa­nya en con­tra i el boi­cot con­tra la Coca-Cola, l'empresa que pre­si­deix a Europa. S'ha esbra­vat, perquè vegeu qui escriu la història.