A menys d'un any de les eleccions

Una set­mana després de la publi­cació de «La dig­ni­tat de Cata­lu­nya» per part de dotze dia­ris, sem­bla clar que la uni­tat asso­lida per dife­rents capçale­res posant-se d'acord en un text con­junt, mal­grat tenir sen­si­bi­li­tats i tendències dife­rents, no es tras­lla­darà del paper a la política. Ni tan sols per a la defensa de l'Esta­tut apro­vat en referèndum pel poble català el 2006. Tam­poc després del dego­teig cons­tant d'adhe­si­ons que ha pro­vo­cat, amb suports de tot tipus d'enti­tats i d'arreu. Hi ha Òmnium Cul­tu­ral, els col·legis pro­fes­si­o­nals, hi ha el FC Bar­ce­lona, les patro­nals i els sin­di­cats... En parau­les del govern i dels par­tits és la veu de la soci­e­tat cata­lana, una veu que els polítics, tot i que els ele­gei­xen per a això, són incapaços de repro­duir a l'hora de la veri­tat. Entre els motius que expli­quen, si és que hi ha expli­cació, aquesta supo­sada impos­si­bi­li­tat que els par­tits arri­bin a un acord –a més dels que esgri­mei­xen les for­ma­ci­ons de l'estil pre­es­co­lar «senyo­reta, la culpa és seva»–, lamen­ta­ble­ment, hi ha el del calen­dari. És desem­bre. Si ICV-EUiA cele­bra el ter­cer ani­ver­sari de la cons­ti­tució del govern d'Entesa, el 2006, això vol dir que estem a menys d'un any per a les pro­pe­res elec­ci­ons al Par­la­ment de Cata­lu­nya. I par­lar d'uni­tat és gai­rebé una broma en un moment en què els par­tits jus­ta­ment el que pre­te­nen és mar­car per­fil propi.

Un altre exem­ple? El nou front obert dins del govern tri­par­tit, amb el des­a­cord entre el PSC i ERC, d'una banda, i ICV-EUiA, de l'altra, per a la reforma de l'impost de suc­ces­si­ons. Pràcti­ca­ment eli­mi­nat a ter­ri­to­ris com ara Madrid i el País Valencià, la taxa a la qual les esquer­res ator­guen una «funció social» cen­tra ara les divergències més o menys cons­tants en l'exe­cu­tiu tri­co­lor. Tot va començar en el pas­sat debat de política gene­ral en què Esquerra opor­tu­na­ment va arren­car un com­promís al pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat de rebai­xar-la. Els repu­bli­cans i el PSC han nego­ciat la reducció a dos i el resul­tat és una pro­posta que ICV-EUiA con­si­dera massa gene­rosa. Ja ha anun­ciat que, en cas de no asso­lir un acord amb els socis –els ha fet arri­bar una con­tra­pro­posta– es des­pen­jarà de la rebaixa, tal com ja va fer amb la llei d'edu­cació de Cata­lu­nya, la famosa LEC. És només un exem­ple.

A menys d'un any de les elec­ci­ons, els con­sen­sos sem­blen més difícils d'asso­lir que mai, però, a menys d'un any de les elec­ci­ons això és pre­ci­sa­ment el que es demana des de la soci­e­tat.