Editorials ben pagats

Allò que popu­lar­ment es coneix com la caverna –jo, per­so­nal­ment, sem­pre he cre­gut que és un qua­li­fi­ca­tiu massa modern– ha anat molt esva­lo­tada aquests dies arran d’un edi­to­rial del The New York Times, con­si­de­rat el diari més influ­ent del món, en què es defen­sava que el govern espa­nyol hau­ria d’auto­rit­zar un referèndum per saber què volen fer els cata­lans amb el seu país.

Davant aquest edi­to­rial advers he sen­tit les teo­ries més absur­des. Un cone­gut colum­nista es va atre­vir a donar l’expli­cació que una de les auto­ri­tats nord-ame­ri­ca­nes cita­des estava casat amb una cata­lana, i que ja se sap què passa a Cata­lu­nya, on sem­bla que fa 40 anys que hi ha adoc­tri­na­ment.

Una altra teo­ria és que les auto­ri­tats cata­la­nes, dins de les quals s’inclou l’expre­si­dent Artur Mas, havien pagat –amb diners públics, és clar– aquest edi­to­rial del diari nord-ame­ricà. Aquesta expli­cació mereix dues refle­xi­ons enca­de­na­des. La pri­mera, que l’ale­gre opi­naire que va escriure això no té ni idea de com fun­ci­ona la premsa nord-ame­ri­cana. I la segona: ¿És pos­si­ble que en alguns mit­jans espa­nyols hi hagi el cos­tum de cobrar per publi­car segons quins edi­to­ri­als i el joiós opi­naire es pensés que a tot arreu es fa igual?

La reacció més comuna, però, va ser menys­prear l’edi­to­rial i, de retruc, el diari. Un fet curiós, perquè si aquest mateix mitjà hagués fet un arti­cle en con­tra del referèndum, hau­ria estat degu­da­ment mag­ni­fi­cat per la mateixa caverna que ara el cri­tica, tal com ha pas­sat en el pas­sat. O no?

Per què aquesta reacció? Sobre­tot, perquè deixa en ridícul el dis­curs ofi­cial, que ells s’han dedi­cat a difon­dre: que els esforços de les auto­ri­tats cata­lans per expli­car-se a l’exte­rior han fra­cas­sat soro­llo­sa­ment. Si així fos, el diari nord-ame­ricà hau­ria dedi­cat un espai a Cata­lu­nya, oi? I, sobre­tot, si així fos, les ambai­xa­des espa­nyo­les es dedi­ca­rien a sabo­te­jar totes les acci­ons cata­la­nes? El que passa és que totes les expli­ca­ci­ons que es donen des d’Espa­nya, a fora sonen a pre­tex­tos per limi­tar un dret democràtic.