Kinbédeball

No és cap anunci d’una escola de ball però s’hi assem­bla. És el nom d’una colla car­na­va­lesca nas­cuda a Salt el 1997 com a resul­tat de les ini­ci­a­ti­ves por­ta­des a terme per un grup de joves molt cen­tra­des en l’ense­nya­ment dels balls d’enve­lat pri­mer a Taialà i després a l’hotel d’enti­tats de Salt i a Bon­matí. Enguany cele­bren el 20è ani­ver­sari, que per poc habi­tual motiva encara més el reco­nei­xe­ment de la seva fide­li­tat als car­na­vals de Sant Feliu de Guíxols. La relació amb aquesta ciu­tat es pro­du­eix ja des dels pri­mers anys de la seva existència com a colla. La ini­cial col·labo­ració amb Gresca Gan­xona, a prin­ci­pis dels anys noranta, com­por­tava una gran diver­si­tat de pro­cedències, que fona­men­tal­ment eren de Sant Feliu, Salt i Bon­matí. D’aquí que la relació amb la població gan­xona hagi estat sem­pre de bona entesa i de col·labo­ració des del pri­mer moment. Això ha faci­li­tat que en el decurs d’aquests vint anys Kinbédeball hagi estat pre­sent en les rues gan­xo­nes, que són les pri­me­res que es fan al Baix Empordà, un dia abans de les de Palamós i de Platja d’Aro. En les seves des­fi­la­des des­taca per les seves core­o­gra­fies i el ves­tu­ari, sem­pre har­mo­ni­o­sos i con­jun­tats.

Actu­al­ment aquest grup està for­mat per unes 80 per­so­nes, però en el pas­sat havien arri­bat a ser 140 figu­rants. El secret d’aquesta con­tinuïtat és que el model es basa en el fet que els asso­ci­ats com­par­tei­xen les idees i les deci­si­ons, els cos­tos són sem­pre ajus­tats per l’absència de patro­ci­nis, una pla­ni­fi­cació efi­ci­ent i la limi­tació en el nom­bre de des­fi­la­des que els faci­lita la con­ci­li­ació amb la vida fami­liar i labo­ral. S’ha de fer un reco­nei­xe­ment a la tasca de tots els seus com­po­nents i al lide­ratge sos­tin­gut de mol­tes per­so­nes tots aquests anys.

No podem par­lar de Kinbédeball sense fer referència al model de car­na­val que defen­sen. És obvi que el car­na­val i les rues han evo­lu­ci­o­nat en les dar­re­res dècades. S’ha pas­sat d’unes rues caòtiques a les orga­nit­za­des i amb més esce­ni­fi­cació. Algu­nes colles, sobre­tot les que no esta­ven prou orga­nit­za­des, s’han per­dut en aquest com­plex i llarg camí on el relleu d’efec­tius és sem­pre difícil. A la costa, con­cre­ta­ment al Baix Empordà per posar un exem­ple, s’han donat dues tendències que encara són prou evi­dents. La pri­mera res­pon a un model de par­ti­ci­pació més par­ti­cu­lar en el qual s’observa menys orga­nit­zació i més esce­nes amb imat­ges de beguda i de tabac. No són totes les com­par­ses les que man­te­nen aquest model, però, com en el cas de Sant Feliu, és aquesta una tendència molt esta­ble i repe­tida.

En canvi, a Palamós, la des­fi­lada res­pon més a un model cen­trat en les dis­fres­ses i les core­o­gra­fies. Però enguany, a Palamós, hem pogut veure algu­nes core­o­gra­fies de mal gust impròpies de ser rea­lit­za­des per nens. No entro en més detalls. Crec, hones­ta­ment, que l’orga­nit­zació hi hau­ria de dir alguna cosa. Platja d’Aro es troba en un camí inter­medi i con­tra­dic­tori que se sosté per l’èxit de públic i per l’alta par­ti­ci­pació de colles. Cal fer-se la pre­gunta si la beguda i el tabac han d’estar pre­sents en una festa en la qual hi par­ti­ci­pen nens i joves, i si per car­na­val tot tot s’hi val. L’altra tendència, la segona, és ballar i ofe­rir un espec­ta­cle visual, musi­cal i artístic. Aquesta és la tendència per la qual sem­pre han apos­tat la colla de Kinbédeball. El futur es basa a evi­tar, fins on es pugui, les imat­ges de figu­rants mig tor­rats, fumant i tras­pas­sant la tènue línia del bon gust. Les rues són l’expressió popu­lar i fes­tiva d’una festa oberta a tota la diver­si­tat de cul­tu­res i edats i que, com a espec­ta­cle, reque­reix un codi mínim de con­ducta com ara no fumar i no beure. En aquest con­text cor­res­pon a tota la soci­e­tat defen­sar aquells valors que edu­ca­ti­va­ment cos­ten tant d’adqui­rir, per coherència i per dig­ni­tat. Kinbédeball ho ha sabut inter­pre­tar des dels seus ini­cis i per aquest motiu els feli­cito doble­ment, pri­mer per la fer­mesa en la defensa dels seus prin­ci­pis fun­da­ci­o­nals i, segon, pels vint anys de fide­li­tat amb el car­na­val ganxó. Per molts anys!