Laboratori en pràctiques

Bada­lona és una ciu­tat sin­gu­lar, feta a cops migra­to­ris i con­fi­gu­rada en bar­ris de carac­terísti­ques pròpies, com ciu­tats dins la mateixa ciu­tat, amb el repte de cons­truir un model col·lec­tiu i tei­xir un pro­jecte de futur. Tal­ment, una soci­e­tat on s’han esmerçat molts esforços, però que creixé de forma desor­de­nada, que sofrí com poques l’acció depre­da­dora dels pro­mo­tors immo­bi­li­a­ris del fran­quisme i que fou esquar­te­rada pel traç d’una imper­so­nal auto­pista. La tran­sició post­fran­quista aterrà en una Bada­lona que era la ter­cera ciu­tat cata­lana en nom­bre d’habi­tants i una de les pri­me­res col­pe­ja­des per la crisi indus­trial. Una ciu­tat per cons­truir. En els pri­mers con­sis­to­ris, comu­nis­tes i soci­a­lis­tes orde­na­ren l’urba­nisme i inten­ta­ren la ver­te­bració cívica, fins que el cli­en­te­lisme afectà el lide­ratge polític i la cohesió social. Per la resta, la manca d’una lec­tura cor­recta front la immi­gració extra­co­mu­nitària obria nous fronts de con­flicte.

En aquest con­text, el Par­tit Popu­lar pensà que era un ter­ri­tori ado­bat per plan­tar un cam­pa­ment avançat en ter­ri­tori català –Enric Juli­ana dixit-– i trobà un tema (la des­com­pen­sació migratòria), un ideòleg pro­fes­si­o­nal (Ivan Redondo) i el pro­jecte d’un polític sense escrúpols (Gar­cia Albiol), per con­ver­tir Bada­lona en un labo­ra­tori de pràctica política, des de la xenofòbia i el tren­ca­ment social. Tres anys de clar dis­curs demagògic por­ta­ren Albiol a l’alcal­dia (2011). Nova­ment, la ciu­tat con­dem­nada a la tra­vessa del desert.

El mateix èxit elec­to­ral d’Albiol sig­ni­ficà la recerca d’un antídot al tren­ca­ment social, i totes les for­ces polítiques s’uni­ren per treure’l de l’alcal­dia, cosa que fou pos­si­ble en les següents elec­ci­ons (2015). Tots con­tra Albiol, i així Dolors Saba­ter arri­bava a alcal­dessa amb un clar mis­satge de rege­ne­ració democràtica. Des d’ales­ho­res la bona feina ha pres­ti­giat l’actu­ació muni­ci­pal. Tot indica que dime­cres que ve aca­barà l’actual període de Saba­ter a l’alcal­dia. Un acord PP-PSOE por­tarà una moció de cen­sura a l’èxit. El can­di­dat soci­a­lista, amb tres regi­dors, serà votat com a alcalde pels deu regi­dors popu­lars, amb un equip que con­tro­larà Gar­cia Albiol. El pecat de Saba­ter: ser inde­pen­den­tista. L’espe­rit del 155 segueix, d’una o altra manera, influint en la soci­e­tat cata­lana i ara Ivan Redondo diri­geix el Gabi­nete de Pre­si­den­cia de Pedro Sánchez. Tot dit.

Bada­lona con­dem­nada a labo­ra­tori de pràcti­ques polítiques, immersa en un pro­blema que supera els límits muni­ci­pals i inci­deix en la rea­li­tat del país, una Cata­lu­nya en cons­trucció amb la incògnita de saber on se situen els soci­a­lis­tes. Un govern PP-PSC en una de les urbs pun­te­res és, segur, el més gran dels des­propòsits.