La via d’Alcalà

Els prego vul­guin situar-se: Girona, Gran Via de Jaume I, just al cos­tat del col·legi Bru­guera. Per als vehi­cles –cot­xes i motos– que cir­cu­len en direcció a l’edi­fici de Cor­reus, i la sor­tida de la ciu­tat, al senyor Joan Alcalà i Quiñones, regi­dor de l’àrea d’Urba­nisme, Acti­vi­tats, Mobi­li­tat i Via Pública –gai­rebé mig car­tipàs muni­ci­pal està al seu càrrec!– se li va acu­dir inven­tar-se un vial rodat nou a la dreta, que per­met als vehi­cles des­viar-se, topant amb el car­rer Eixi­me­nis, tras­pas­sar-lo i acce­dir al pàrquing situat allà mateix. Una decisió dis­cu­ti­ble, que afa­vo­reix exclu­si­va­ment uns usu­a­ris que feia qua­ranta anys que hi acce­dien des del car­rer del Nord i Anselm Clavé. Però per acon­se­guir-ho, ender­ro­ca­ren el quiosc de premsa que hi havia allà, la qual cosa poste­ri­or­ment va per­me­tre posar-hi les tau­les d’un cafè pro­per. Ara els vehi­cles poden des­viar-se i acce­dir al pàrquing –ho fan una vin­tena al dia– després de vigi­lar de no matar cap cam­brer, cer­ci­o­rar-se que no venen vehi­cles d’Eixi­me­nis i final­ment, entrar al seu apar­ca­ment. S’han estal­viat un minut. Enho­ra­bona!

Però el que no va cal­cu­lar l’eximi autor d’aquesta estra­nya mesura és que el semàfor de la Gran Via en aquell lloc hi és per tallar la car­rera als vehi­cles que van en direcció a Cor­reus i la sor­tida de Girona. Aquell semàfor és lent, com cor­res­pon a un lloc freqüentat per esco­lars i mares amb cri­a­tu­res. Ah!, però els astuts con­duc­tors han tro­bat una nova uti­li­tat: la manera d’evi­tar espe­rar que canviï el color del semàfor quan des de lluny obser­ven que el senyal es posa en groc i després en ver­mell, bifur­quen ràpida­ment el seu vehi­cle cap a aquest nou car­ril. Hi pene­tren, giren de cop altra vegada cap a la Gran Via, apro­fi­tant que quan el semàfor prin­ci­pal està en ver­mell, lògica­ment aquell estarà en verd, evi­ten així la parada obli­gatòria seguint la seva car­rera, i sense come­tre cap infracció! Es tracta de gent que té pressa i no s’està de romanços. Algú va des­co­brir aquest sis­tema, i ara ja hi ha força vehi­cles que el prac­ti­quen, mal­grat els obliga a unes arris­ca­des gira­gon­ses –a vega­des a velo­ci­tat ina­pro­pi­ada– vigi­lar els cam­brers i els usu­a­ris del bar i el trànsit que ve d’Eixi­me­nis, tren­car a l’esquerra... Total, per situar-se impu­ne­ment de nou a la via prin­ci­pal, evi­tant el semàfor. Repe­tim que es tracta d’una zona esco­lar, i de pas obli­gat per a molts via­nants. Però tot això és poc impor­tant: els usu­a­ris del pàrquing ara ho tenen un xic més fàcil. Al web del senyor Alcalà hi figura que entre les seves múlti­ples obli­ga­ci­ons hi ha deci­dir sobre la “mobi­li­tat i la via pública, i vet­llar per una ciu­tat segura”. Estra­nya manera d’exer­cir-ho!