Macho man

Un pas indis­pen­sa­ble per resol­dre un pro­blema és adme­tre que exis­teix. Dit això, tot fa pen­sar que serà com­pli­cat resol­dre el pro­blema de la violència sexista, si tenim en compte els resul­tats d’un estudi de la Uni­ver­si­tat de Girona que posa en relleu que els joves han nor­ma­lit­zat aquest tipus d’agres­si­ons. Vaja, que no són cons­ci­ents de la lacra social que repre­senta, encara en ple segle XXI, la violència sexista. El més sor­pre­nent de tot és que aquesta inconsciència es dona tot i que un 90% de les noies i un 56% dels nois reco­nei­xen haver estat vícti­mes d’algun tipus de violència sexual. O sigui, la majo­ria són vícti­mes però no ho cen­su­ren. No calia cap estudi de la UdG per ser conei­xe­dors d’aquesta rea­li­tat. Només cal escol­tar els joves del nos­tre entorn per com­pro­var com tre­uen importància a deter­mi­na­des acti­tuds i com rebut­gen qual­se­vol con­sell amb la res­posta que no cal que els alliçonem, que ja ho tenen tot con­tro­lat. Doncs de con­tro­lat, res de res. I les dades ho con­fir­men. En alguna cosa fallem com a soci­e­tat si no acon­se­guim que els nos­tres joves per­ce­bin quins actes, con­duc­tes i com­por­ta­ments són violència de gènere. Uns joves que repre­senta que hau­rien de ser el motor de canvi cap a una soci­e­tat més res­pec­tu­osa, justa i igua­litària. La UdG ha posat fil a l’agu­lla i vol tirar enda­vant un pla per cons­ci­en­ciar els alum­nes. Pot­ser el que hauríem de fer tots, joves i no tan joves, és aga­far d’exem­ple el direc­tor de tea­tre Àlex Rigola: va ence­tar amb un clar i con­tun­dent “soc mas­clista” la seva inter­venció en l’acte ins­ti­tu­ci­o­nal a Girona pel Dia Inter­na­ci­o­nal per a l’Eli­mi­nació de la Violència Envers les Dones. Era un dels con­vi­dats, coin­ci­dint que el seu mun­tatge Macho man sobre la violència mas­clista, es repre­sen­tava dins Tem­po­rada Alta. Un mun­tatge que és un recor­re­gut pel tes­ti­moni de vícti­mes i que no pot dei­xar ningú indi­fe­rent. I ho fa evi­tant el sen­sa­ci­o­na­lisme i tot i no apor­tant res de nou. Però té el mèrit de posar cara a cara els assis­tents per exa­mi­nar el seu grau de consciència i per­mis­si­vi­tat sobre el tema. Els escrits al lli­bre que hi havia a la sor­tida expres­sant soli­da­ri­tat, molts d’homes, podrien fer-nos pen­sar que, com va dir Rigola, tots estem can­vi­ant davant la violència sexista. Tot i que, veient els resul­tats de l’estudi de la UdG, costa ser opti­mista i creure que les coses esti­guin can­vi­ant gaire.